01 d’octubre 2012

Obra Gràfica Arnau Alemany: Disponible.



Presentació inaugural: Mari Itô.

EL NOSTRE TERRATRÈMOL INTERIOR


Bona tarda aquest primer dia de setembre del dotzè any del nou mil·leni.

Benvinguts tots a La Cerverina d'Art.

Benvinguda Mati Ito

Amb la vostra comprensió us demano uns minuts per a explicar-vos una petita història personal.

Els primers records que tinc del terratrèmol en el meu pais del Sud són les dones que sortien al carrer, es mesaven els cabells i es donaven cops al pit cridant:

Misericòrdia Senyor

M'espantaven més que el seisme. Aquests crits em van acompanyar durant tots els meus malsons infantils.

Després amb els anys he arribat a pensar que demanar Misericòrdia als Deus, a la Natura, és una blasfèmia, un despropòsit.

Els Deus, la Natura, ens han donat aquesta Casa, aquesta Terra per a viure, per a comprendre-la com és, per a preparar-nos i soportar la seva ira i per agraïr els seus fruïts.

La Natura avisa amb temps, hi ha signes en la terra, en el mar, en l'aire, en els ocells, en els animals que murmuren que vindrà el seisme, ens cal aprendre a llegir-los i preparar-nos.

El seisme és la totalitat donat que es mou el que pensavem era innamobible, el que és etern.

I ens deixa orfes del tot.

Aleshores sempre m'ha despertat tant la curiositat, com la necessitat de tenir respostes, de conéixer que fan altres pobles, altres cultures allunyades a la meva.

Qué fan els islandesos que viuen damunt una terra que està sempre en moviment i transformació?

I sobre tot aprendre japonés.

He llegit (si m'equivoco ells em corretgiran)
que damunt la desgràcia la gent japonesa no demostra el seu dolor
No, perque no el senti
No, perque no pateixi
No, perque no estigui estripada per dintre

Sinó

perquè mostrar dolor pot augmentar el dolor de l'altre
Aquest acte d'altruïsme a mi em commou

De la poesia es diu que serveix per a ordenar el món.
Per fer-lo més comprensible.

L'Art ens serveix per fixar el món
Detenir-lo en l'espai i en el temps.
En una mil·lèssima de segon.
Tot.

Un paisatge es fa etern, no canviarà mai més
Un somriure és per a tots els temps.
Una mirada per a tots
Un crit que no calla mai.
Una denúncia que va encara més enllà del moment
Un moment d'alegria per a sempre més.

L'art detura el món i ens el posa a les nostres mans, al nostre abast.

L'art ens reconforta davant el que no entenem o el que ens supera

Una de les últimes obres de Goya feta al seu exil·li definitiu a Burdeus als 82 anys, és el dibuix d'un ancià amb una llarga barba blanca i amb bastó. A sota hi ha una inscripció que diu: Aun aprendo.

És veritat, encara estem aprenent


SANTUARI D'ISE

El temple Shinto d'ISE
reneix cada vint anys
de si mateix
Cada vint anys
torna a néixer exactament igual
com va morir
des de l'any quart AC

Cada vint anys
el poble Shinto
creu que la Natura
mort i torna a néixer
cada vint anys.

Si al ganivet
que estàs usant
per tallar el pà
de cada dia
l'hi has canviat
varies vegades
el manec i la fulla
és encara
el mateix ganivet?

Per al poble Shinto
vuit milions de deitats
vetllen per la Natura
el seu alè
ho impregna tot
Tot és sagrat
res és prosaïc

No sé bé
si és la serp
que neda a l'aigua
o l'aigua que dibuixa
la serp.

Si gairebé no puc caminar
i no tinc forces
per aixecar-me
per damunt del mur
i ja no veig
més enllà de la nostra porta
Encara soc el mateix d'ahir?

La serp canvia de pell
cada any
Les nostres cèl·lules
es renoven cada set anys
El temple d'ISE
es reconstrueix cada vint anys
La Terra es renova
en cada seisme.

Moltes gràcies
una vegada més a Mari
per portar la seva obra a La Cerverina d'Art
i a tots vosaltres per la vostra assistència i amistat.

Inauguració: Mari Itô