La Cerverina d'Art

2012-02-07T17:01:00.002+01:00

Hi ha dies que hom se sent desamparat, desubicat. Ben bé, com si s’hagués apagat el far que condueix un trajecte.
Avui i sempre ens faltarà l’Antoni i ens quedarà el bon record de la seva obra immortal que, en dues ocasions, va romandre a la vista de la població segarrenca a la nostra Cerverina d'Art del Carrer Major.
Ahir rebíem la dissortada noticia de la defunció d’Antoni Tàpies, l’artista català present més universal. Rebi el nostre condol a la seva familia, amics i, alhora tots els amants del noble art de la pintura.

La Cerverina d’Art.

Nadala 2011.

2011-12-24T18:31:00.002+01:00

Per Nadal… Cada obra al seu corral.

2011-12-23T16:06:00.004+01:00

La Cerverina d'Art ofereix l'obra gràfica de Ramon Puigpelat a un preu molt assequible per a les imminents festes nadalenques: 50€.
Alhora us informem, que en cas d'estar-hi interessats us adreceu a:
info(arroba)lacerverinadart.com

Moltes gràcies i bones festes.

La Cerverina d'Art

Ester i Maricé Brescó a La Cerverina d'Art.

2011-09-23T14:13:00.000+02:00

Exposició de Queralt Antú: ROUSSEAU, L'HOMME SAUVAGE.

2011-08-31T14:41:00.004+02:00

Hiroomi Ito a La Cerverina d'Art: Premsa.

2011-08-28T15:50:00.006+02:00

Article publicat a La Veu de La Segarra, 26 d'agost del 2011.

Article a diari Segre, 26 d'agost de 2011.

Nota publicada a Comarques, agost de 2011.

Algunes imatges de la inauguració de Hiroomi Ito.

2011-08-28T14:42:00.004+02:00

Hiroomi Itô.

Tríptic de sis parts de l'artista.

Hiroomi Itô, Pilar Porredon i Teresa Salat.

Mari i Hiroomi Itô amb Pilar Porredon.

... Amb una sabata i una espardenya.

2011-08-28T14:33:00.005+02:00

Article de Santiago Serrano a Segarra Actualitat, agost 2011.

Inauguració de Maggie Sbarcea.

2011-07-27T19:58:00.001+02:00

La Cerverina d'Art exposa des de demà les fotografies impressionistes d'una pintora i violinista.

2011-07-22T22:57:00.002+02:00

Article publicat a La Veu de La Segarra, 22 de juliol de 2011.

Lucian Freud ha mort.

2011-07-22T21:31:00.003+02:00

El pintor nascut a Alemanya el 8 de desembre de 1922, ha mort avui a Londres on s’havia refugiat la seva família fugint de la barbàrie nazi l’any 1933, Lucian tenia onze anys, per tant és considerat un artista anglès. Va passar per diferents estils, sempre dins de la pintura figurativa; als seus inicis es va adscriure al Surrealisme (era nét de Sigmund Freud) i als cinquanta fà una obra propera l’Hiperrealisme. Després evoluciona a una pintura figurativa de pocs motius: l’ésser humà, moltes vegades grans nus; gossos, en especial llebrers; cavalls, Freud arriba a dormir en els seus estables; el seu estudi i els paisatges que es veuen des d’aquest. Res més. La seva tècnica amb l’estil ja consolidat és l’empast a l’oli, capes i capes de pintura gruixuda, sense diluir i els color sense mesclar; la tela va adquirint una textura densa i la pell dels nus sembla com si estiguessin raspats amb un instrument. La seva pintura es d’un Realisme Psicològic. Freud mostra la psicologia del seu retratats, el pes del temps i de la vida sobre les persones, va fer un petit retrat de la Reina on la mostrava més envellida que l’actual amb tot el pes del terrible segle vint reflectit a la seva cara.
Vaig conèixer la pintura de Freud a la exposició al CaixaFòrum de Barcelona, l’any 2003, quan la malaltia ja m’havia mossegat i era la primera exposició que visitava recolzat a l’espatlla del meu fill Oriol. Recordo el nus de les seves filles sense concessions. Els models monstruosos. La pintura inquietant de l’heura. El paisatge de patis interiors vist des de la finestra de l’estudi. L’estudi atrotinat. La pintura de la seva dona amb el llebrer blanc proper a l’Hiperrealisme. Però per damunt de tot, recordo que la impressió que tinc és que el pintor reflectia a la seva pintura el pas de la vida en els homes i les seves creacions: gossos i cavalls.

Santiago Serrano

Exposició de MAGGIE SBARCEA a La Cerverina d'Art.

2011-07-18T18:12:00.004+02:00

MAGGIE SBARCEA
Fotografia impressionista de Cervera
Photographie impressionniste de Cervera
Photographie impresssionism of Cervera

Maggie Sbarcea és de Southampton, Anglaterra, estudia violí, clave i cant en la Guildhall School of Music and Drama a Londres. Una beca la va portar a Düsseldorf, Alemanya, on amplia els seus estudis de violí amb Sandor Vegh, i més tard es va incorporar a la Orquestra Simfònica de Düsseldorf i Orquestra de la Òpera.
En la seva vesant com a fotògrafa es caracteritza per l’experimentació. Cerca la seva inspiració en la pintura impressionista, busca la llum i com aquesta crea la imatge i el color es transforma en la pinzellada dels pintors.
A través d’aquesta tècnica ha fotografiat diferents indrets de la ciutat de Cervera. Les seves imatges són majoritàriament revelades en tela de 60x60 o 60x90 cm.

Inauguració: dissabte 23 de juliol a les 19 h.
Exposició: del 23 de juliol al 15 d’agost de 2011
Horari: obert d’11 a 14h i de 18 a 21h.
Dimarts tancat tot el dia i diumenges i festius a la tarda

Artistes de Manacor, darrers dies.

2011-07-14T16:25:00.000+02:00

Benvolguts,

Regalar art, és regalar futur, un dolç, un pastís és molt bo però és efímer, l'obra d'art roman en el temps.

L'exposició dels quatre artistes de Manacor ofereix un ventall ample d'estils per petits i grans i per tots els gustos.

Per què a un nadó, o per l'aniversari del net o nebot o pel dia de la seva Comunió no regalar-li una obra d'art?. La Carme Fuster amb el seu estil naïf presenta una obra plena de color i simpatia.
I per què no per l'aniversari de l'amic o pel casament o les bodes d'argent o d'or no regalar una obra d'art?

Sense cap compromís apropeu-vos a la Cerverina d'Art.

Volem recordar-vos que el proper diumenge dia 17 serà la clausura i final d'aquesta exposició.

Us esperem

600 aniversari del Fet diabler a Cervera.

2011-07-08T04:00:00.001+02:00

Estimats,
Coincidint amb la celebració dels Diables Carranquers de Cervera del 600
aniversari del Fet diabler a la nostra ciutat, la galeria va inaugurar la mostra
col·lectiva d’artistes de Mallorca.
Es tracta de quatre artistes de Manacor que ens mostren amb tècniques i estils diferents el seu quefer plàstic. Jesús Ballester utilitza plàstica o vinílica i
acrílics, Les pintures fetes amb pigments i reïnes sintètiques estan fetes per
l’artista. Els seus quadres ens recorden alambins d’estil constructivista. Llorenç
Burgos mostra dibuixos realistes de figures humanes fets amb acrílics damunt
paper estucat per aquarel·la. Joan Duran ens mostra paisatges de Mallorca i
Menorca pintats a l’oli damunt cartró preparat amb “cua de conill” i Carme
Fuster, d’estil naïf, utilitza pintura per a roba damunt tela i seda.
La mostra romandrà oberta fins el 17 de juliol
Amb l’horari següent: Tots els dies d’11 a 14 h i de 18 a 21 h.
(tancat els dimarts tot el dia i diumenges i festius a la tarda)
L’activitat de la galeria es pot seguir a la nostra bitàcola:
http://lacerverinadart.blogspot.com/
La del Diables Carranquers a:
http://locarranquer.blogspot.com/

Víctor Ramírez a La Cerverina d'Art: Segarra Actualitat.

2011-07-05T16:54:00.004+02:00

Article d'Oriol Luis Serrano a Segarra Actualitat, no.175.

Exposició col·lectiva d'artistes de Manacor a La Cerverina d'Art.

2011-07-01T16:58:00.003+02:00

Joan i Carme, participants en l'exposició col·lectiva.

Cuatro artistas de Manacor exponen su obra en Cervera.

2011-06-29T16:47:00.000+02:00

Article publicat a La Mañana, 29 de juny de 2011.

Parada solidària de La Cerverina d'Art amb les víctimes del Japó.

2011-06-24T16:45:00.001+02:00

Article a La Veu de La Segarra, 24 de juny de 2011.

El vino y el arte leridanos, solidarios con Japón.

2011-06-18T16:35:00.002+02:00

Article publicat a La Mañana, 18 de juny de 2011

Solidaritat amb el Japó

2011-06-16T21:54:00.003+02:00

Des de dues temporades enrere La Cerverina d’Art ha fet exposicions d’artistes japonesos tant residents al país com procedents del Japó. Els seus valors humans i la gran qualitat tècnica i artística ens ha meravellat. Alguns d’aquests artistes han patit de forma directa les conseqüències de la catàstrofe que ha assolat el seu país. Terratrèmols, tsunamis i la rapinya humana expressada en l’accident de les centrals nuclears han portat la desgràcia a la seva terra.

Des de la galeria no podíem quedar-nos mirant sense fer res i cada divendres dia de mercat posarem una parada solidària amb els damnificats del Japó fins al final de la temporada. Des del 20 d’agost fins al 15 de setembre tindrem l’exposició de l’artista japonès Hiroomi Ito.

Senbazuru.

Una antiga llegenda japonesa diu que qualsevol que faci mil grues de paper rebrà un desig de part d’una grua, com una vida llarga o la recuperació d’una malaltia. Nosaltres volem que tornin a florir els cirerers al país oriental.

2011-06-05T13:39:00.001+02:00

Victor Ramírez,

Noticia del suplement del Segre Urgell-Segarra del
03/06/2011

Inaugurada la nova exposició de Víctor Ramírez

2011-06-03T10:07:00.002+02:00

Víctor Ramírez a la Cerverina.

2011-06-01T21:14:00.000+02:00

Víctor Ramírez presenta "Territoris transitats".

2011-05-21T21:03:00.000+02:00

Benvolguts,

dissabte 21 de maig va tenir lloc la inauguració de l'exposició de l'artista xilè-català VÍCTOR RAMÍREZ "Territoris transitats".

La mostra consta de dues parts, en la primera sala es troben quatre obres de mitjana i gran grandària, són peces treballades damunt tela i mostren el concepte d'horitzons i paisatge imaginari de l'artista. La tècnica pictòrica és la mixta, perquè en Víctor treballa amb una base d'acrílic blanc a la que va agregant pigments i serradures metàl·liques, ferro, grafit, coure..., confeccionant el seu propi material expressiu.

Les veladures que en la pintura clàssica s'obtenen passant el pinzell de pel tou amb pintura diluïda de forma repetitiva damunt la tela, ell les obté amb successius banys de color i amb diferent grau de dissolució.

A la sala posterior o rerebotiga, es troben una sèrie de pintures damunt paper amb la mateixa tècnica. Al fons hi ha un gran dibuix fet amb carbonet i llapis de grafit damunt blanc i a l'altra pared una sèrie de petites pintures damunt tela que l'autor considera que són paisatges.

La mostra s'acaba amb un monotip (obra única feta amb la tècnica del gravat).

L'exposició romandrà oberta fins 19 de juny d'enguany.

Horari: mati de 11 a 14 h.
tarda de 18 a 21 h.
Tancat dimarts tot el dia i diumenges i festius a la tarda.

Ens plaurà vingueu a visitar-la.

Cordialment

Pilar i Xago
La Cerverina d'Art

Víctor Ramírez presenta "Territoris transitats".

2011-05-21T10:06:00.000+02:00

Algunes imatges del dia de la inauguració.
Moltes gràcies a tots aquells que van acompanyar-nos aquell dia.

TERRITORIS TRANSITATS / TERRITORIOS TRANSITADOS

2011-05-18T19:38:00.005+02:00

Exposició de Víctor Ramírez

TERRITORIS TRANSITATS. TERRITORIOS TRANSITADOS
Inauguració el dissabte 21 de Maig a les 19h.

Romandrà oberta del 21 de maig al 17 de juny

Text: Víctor Ramírez
Vídeo: Mateo Ramírez

La Cerverina d'Art abre las puertas a Víctor Ramírez.

2011-05-17T21:35:00.004+02:00

La subversión parece ser su sino y su obra así lo atestigua. Víctor Ramírez (Chillán Viejo, Chile, 1950) nació para vivir tiempos convulsos. Justo al terminar sus estudios en pintura y artes gráficas en la Universidad de Chile, el país se vio azotado por el golpe de Estado que instauraría la dictadura militar comandada por Pinochet, derrocando la democracia y, a su vez, el Gobierno de la Unidad Popular de Salvador Allende. Estos acontecimientos trajeron a Víctor Ramírez a huir de su país natal y lo condujo a Europa, donde creció como artista y lo lanzó al éxito en España, Bélgica, Alemania, Chile y México.
Sus trazos se componen del amplio abanico de experiencias que han estructurado el personaje de Víctor Ramírez. La velocidad plasmada en pinceladas rectas y rígidas que pasan a prisa por el lienzo, recuerdan a veces la fuerza del inicio de la dictadura así como los trazos curvos y ágiles evocan la fuerza de la pasión de quien ama sin control. En un análisis genérico de su obra debe ser destacado el cromatismo: El rojo con el negro como dolor, o quizás del deseo en el secreto; el amarillo del contacto, el cambio; el blanco de la identidad, la comunicación y las palabras… Cada obra tiene su cromatismo propio, de este modo el mismo espectador edifica su propia poesía. La obra de este artista chileno induce el diálogo del individuo con el espacio, la memoria individual y la colectiva.
La obra de Víctor Ramírez está íntimamente ligada a las palabras y la poesía. Ha trabajado en más de cincuenta libros de bibliófilo. I de esta mezcla, paulatinamente, sus obras han ido adoptando mayor lenguaje poético en sus composiciones hasta llegar a la composición multidisciplinar donde confluyen la pintura y la poesía, a modo de palabras, en una misma pieza.
Al ver la obra del artista uno imagina un personaje de cinésica nerviosa, eléctrica, casi hiperquinético, pero Víctor Ramírez es una persona de aspecto elegante, de gesto amable y pausado y de sonrisa cómoda. Se diría que la antítesis de lo que aparentan sus trabajos.
Territoris transitats, la próxima exposición de Víctor Ramírez, será inaugurada en la galería de arte de la Calle Mayor de Cervera, en Lleida, La Cerverina d’Art. El acto tendrá lugar el próximo sábado 21 de mayo a las 19 horas. Esta nueva colección de obras muestra un itinerario por lugares escondidos en la memoria donde se entremezclan trazos en el horizonte, del paisaje y las palabras de la poesía que lo definen.

La Cerverina d'Art obre les portes a Víctor Ramírez.

2011-05-17T21:27:00.002+02:00

La subversió sembla ser el seu destí i la seva obra així ho demostra. Víctor Ramírez (Chillán Viejo, Chile, 1950) va néixer per a viure temps convulsos. A l’acabar els seus estudis de pintura i arts grafiques a la Universitat de Xile, el país es va veure sacsejat pel cop d’estat que instauraría la dictadura militar comandada per Pinochet, derrocant la democracia i, alhora, el Govern de la Unidad Popoular de Salvador Allende. Aquests esdeveniments van dur a Víctor Ramírez a fugir del seu país natal i el van conduïr a Europa, on va créixer com a artistas i el va llençar a l’èxit a Espanya, Bèlgica, Alemanya, Xile i Mèxic.
Els seus traços es composen de l’ampli ventall d’experiencies que han estructurat el personatge de Víctor Ramírez. La velocitat plasmada en pinzellades rectes i rígides que passen depressa pel llenç, recorden de vegades la força de l’inici de la dictadura xilena així com els traços curvilinis i àgils evoquen la força de la passió de qui estima sense control. En una anàlisi genèric de la seva obra ha de ser destacat el cromatisme: El roig amb el negre com a dolor, o potser del desig en el secret; el groc del contacte, el canvi; el blanc de la identitat, la comunicación i les paraules… Cada obra disposa del seu cromatisme singular, d’aquesta manera el propi espectador edifica la seva propia poesía. L’obra d’aquest artista xilà indueix el diàleg de l’individu amb l’espai, la memoria individual i la col•lectiva.
La obra de Víctor Ramírez està intimament lligada a les paraules i la poesia. Ha treballat en més de cinquanta llibres de bibliòfil. I d’aquesta mescla, gradualment, les seves obres han anat adoptant major llenguatge poètic en les seves composicions fins a arribar a la composició multidisciplinar on conflueixen la pintura i la poesía, en forma de paraules, en una mateixa peça.
Al veure l’obra de l’artista hom imagina un personatge de cinésica nerviosa, eléctrica, quasibé hiperquinètic, però Víctor Ramírez és una persona d’aspecte elegant, de gest amable i pausat i de somriure còmode. Es diría que és l’antítesi d’allò que aparenten els seus treballs.
Territoris transitats, la propera exposició de Víctor Ramírez, será inaugurada a la galería d’art del Carrer Major de Cervera, a Lleida, La Cerverina d’Art. L’acte tindrà lloc el proper dissabte 21 de maig a les 19 hores. Aquesta nova col•lecció d’obres mostren un itinerari per llocs ocults en la memoria on s’entrellacen traços a l’horitzó del paisatge i les paraules de la poesía que el defineixen.

Queralt Antú a La Cerverina d'Art: Segarra Actualitat

2011-05-15T16:35:00.000+02:00

L'exposició de Queralt Antú vista per la premsa.
Article publicat a Segarra Actualitat.

Queralt Antú Serrano ha obert la nova temporada de La Cerverina d’Art

2011-05-09T23:58:00.002+02:00

Queralt Antú presenta a La Cerverina d’Art una exposició on la cal•ligrafia i la tipografía juguen amb l’espai i les paraules del filòsof francòfon Jean-Jeacques Rousseau.

El mateix Rousseu digué que l’home que més ha viscut no és aquell que més anys ha complert, sinó aquell que més ha experimentat la vida. Queralt Antú, tot i la jove edat, ja ha ofert tres exposicions a la galería segarrenca, una de les primeres, compartint espai amb el cineasta Bigas Luna. En la seva trajectòria profesional l’artista barcelonina ha desenvolupat diferents artss com la cal•ligrafia, la pintura, el disseny gràfic, el cinema, la poesía, etcétera. Per tant, som davant d’un paradigma, el paradigma d’aquell qui gaudeix i viu gaudint de la seva labor doncs desenvolupa allò que més li plau: la creació artística. A més a més, ha rebut divereses condecoracions per aquesta feina i ha estat cridada per diferents universitats on ha exercit la docència en algunes d’aquestes especialitats, especialment aquelles que directament es relacionen amb el disseny gràfic i la cal•ligrafia. Alhora, Queralt Antú ha publicat “Todo sobre la caligrafía” (Parramón, 2008), un llibre on el lector pot endinsar-se en la cal•ligrafia: la seva historia,la seva evolució, la seva técnica, … .

La consciencia és la veu de l’ànima, les passions són la veu del cos, Jean-Jeacques Rousseau.

L’exposició Rousseau, l’home salvatge viu a cavall entre el joc amb l’espai de la tipografia i el joc amb el traç de la cal•ligrafia i les paraules del filòsof. Així Queralt, emulant-lo, viu amb passió aquests instant de trobada entre diferents esferes: les paraules i els sentit de les mateixes.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Veu de La Segarra.

2011-04-29T16:37:00.000+02:00

La Veu de La Segarra, 29 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Vanguardia.

2011-04-23T16:31:00.000+02:00

La Vanguardia, 23 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Premsa.

2011-04-23T16:24:00.000+02:00

Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.

Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.

Nota a La Veu de la Segarra. 22 d'abril de 2011.

Nota a La Veu de la Segarra. 15 d'abril de 2011.

Nota a La Vanguardia. 23 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Segre.

2011-04-22T16:38:00.000+02:00

Nota al Diari Segre, 22 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Veu de La Segarra.

2011-04-22T16:35:00.000+02:00

Nota a La Veu de la Segarra, 22 d'abril de 2011.

Inauguració de la nova temporada 2011.

2011-04-18T06:30:00.004+02:00

Benvolguts amics/gues i companys/es,

La Cerverina d'Art té el gust d'anunciar que torna a obrir les seves portes en motiu de l'inici d'aquesta nova temporada 2011.

Enguany, la primera exposició serà "ROUSSEAU, L'homme sauvage" de Queralt Antú, en una demostració de destresa en l'ús, combinació i diàleg entre la cal·ligrafia i la tipografia. La dissenyadora, realitzadora publicitària i llicenciada en filosofia, Queralt Antú fà dialogar i debatre les diferents elements, anteriorment esmentats, amb l'obra de Jean-Jacques Rousseau, que alhora arriba al visitant, mitjaçant la lectura de l'obra artística així com el text que s'hi plasma.

Per la seva temàtica evidentment literària aquesta exposició serà inaugurada el dia de Sant Jordi, el proper dissabte 23 d'abril de 2011 a les 19 hores.

Us hi esperem!

La Cerverina d'Art.

Arnau Alemany escriu sobre els 15 anys de La Cerverina d'Art.

2011-02-26T21:19:00.001+01:00

Open publication - Free publishing - More el campanar

Seny Major // No. 7 // Febrer 2011.

2011-02-23T18:54:00.002+01:00

Open publication - Free publishing - More segarra

Dossier 15 anys de La Cerverina d'Art a Segarra Actualitat.

2011-02-23T18:23:00.003+01:00

Open publication - Free publishing - More 15 anys

Dossier 15 anys de LA CERVERINA D'ART, revista Segarra Actualitat, número 171, febrer 2011.

Montaditos d'Art, Jaume Moya

2011-02-21T21:04:00.001+01:00

Montaditos d'art, un article de Jaume Moya a la Veu de la Segarra.

Festa Major d'Hivern: La Veu de La Segarra.

2011-02-18T18:05:00.002+01:00

Article publicat a La Veu de la Segarra, 18 de febrer de 2011.

Locució de Xago Serrano a El Campanar.

2011-02-16T18:15:00.008+01:00

Instruccions d’ús.

Estimats

Com un llibre antic i ben escrit aquesta participació ha de començar pels agraïments:

Agraïr a totes i cadascuna de les persones que han fet possible aquest acte entranyable i inoblidable per a nosaltres.

Agraïr a tots els que han tingut a bé, visitar La Cerverina d’Art en qualsevol de les seves activitats.

Agraïr a tothom que hagi confiat en nosaltres per a adquirir una obra d’art, esperem que aquesta compra enriqueixi les vostres vides perquè introduïr art a la nostra llar és introduïr bellesa al nostre esperit.

Agraïr a tots aquells que ens han acompanyat, donat suport i alè en aquesta ja important singladura, als que estan i als que ens han deixat (en especial recordo a una persona que a cada inauguració estava minuts abans de les set de la tarda davant la porta i si ens enraderíem ens renyia afectuosament).

Agraïr als artistes que ens han permès exposar les seves creacions a les parets de La Cerverina d’Art, tenim l’obligació de dir que tots, tots ens han deixat les seves obres sense demanar cap estipendi previ. Pot ser que aquesta sigui l’última activitat comercial que es basa en la confiança mútua i en l’encaixada de mans per a tancar una operació.

També dir i recordar que sense visitants i compradors i sense artistes, que cada vegada són més els que volen exposar, La Cerverina d’Art hauria tingut una curta trajectòria.

Moltes, moltes gràcies.

Capítol Primer. Aquesta és la història d’una porta.

És veritat!
I aquesta mostra és prova d’aixó, és molt probable que si aquesta porta no existís tampoc hi hauria La Cerverina d’Art.

Neruda deia que ell construïa les seves cases a partir d’una porta, nosaltres hem fet La Cerverina d’Art per donar-li sentit a aquesta porta.

Les portes són per a entrar i per a deixar entrar, entrar a un espai protegit de les inclemències del temps i dels Temps Foscos.

Quan tot ens és advers i quan pensem que la insània humana no té límits, ens queda l’art, l’obra d’art.

L’art ens pot guarir l’esperit de la desesperació davant la realitat, ens dóna l’empenta per a seguir caminant i el consol quan la vida s’apaga.

Qui no s’ha sentit traspassat a un altra dimensió, a un altre estat, quan el mossèn té la gentilesa d’obrir-nos les portes de Santa Maria al capvespre i l’aire de l’església es tenyeix del color dels vitralls?
Aleshores ens sentim nets i recomfortats

Nosaltres tenim la creença que l’art cura.
Que l’art guareix.
Que l’art ens fa millors.
Que l’art ens allibera.

Els artistes són aquesta estranya gent que es dedica a crear bellesa, la cerquen en coses molt rares i, de vegades, banals:
en unes sabates velles
en benzineres abandonades
en tolls d’aigua enmig de camins de terra
en una pipa que no és una pipa
en els petits còdols que deixen les aigües quan es retiren.

Els artistes veuen coses que nosaltres no veiem.

(Permeteu-me explicar-vos una petita o gran història de Cervera.
Quan Josep Maria Subirachs feia i erigia el Monument a la Generalitat que tenim ací, estava enamorat d’una companya de feina de la Pilar (Pilar Porredon) i meva. Les seves inicials (MF) estan escampades i posades en llocs clau del monument. Per tant, aquest monument grandiós i cerimonial duu en el seu interior una petita o gran història d’amor)

Com sabeu aquest monument té una entrada, una porta i un passadís que s’obre cap a l’escultura i a una lectura.

Per a l’escultor un dels llocs més formosos de la ciutat es troba o es trobava a l’esquena de la porta d’entrada al monument:
El mur de gastades pedres del jardí de la Casa Caritat.

Les pedres erosionades, estranyament simètriques, les seves ombres que canvien segons la llum dels dies i segons els diferents moments del dia encisaven a Subirachs i no només s’extasiava mirant-lo sinó que també l’acaronava amb les mans quan ningú el veia.

Segon capítol. Sense Cervera no hi hauria La Cerverina.

Les ciutats, a mida que les mirem, es van fent invisibles als nostres ulls, una boirina espessa les va desfent així com les escultures urbanes que, de cop, desapareixen a la nostra mirada.

És per això que Alexander Calder o César Manrique creen les seves escultures mòbils que sempre estan canviant segons el vent, són sempre les mateixes, però sempre diferents. Les fan així per a que no desapareguin com les escultures que romanen fixes o com desapareixen les pròpies ciutats.

Aleshores, arriba un viatger, un artista, i ens diu mireu com la llum cau sobre aquest mur creant un joc d’ombres xineses i nosaltres diem: És veritat!

I ens diuen, mireu com el Carrer Major es trenca en mil perspectives, perquè el carrer Major no és una línia, no és un carrer traçat amb tiralínies, les cases entren i surten i el carrer fa revolts i més revolts, i les perspectives canvien si ens posem a un costat o a l’altre.

I ens diuen, mireu com els carrers es perden, al final, als camps de cereals i que moltes de les perspectives ciutadanes es perden entre les pujades dels propers turons.

I el viatger ens diu, el vostre paisatge canvia constantment, ara és groc, demà marró i després verd clar que s’anirà fent maragda i un altra vegada groc. És un paisatge humanitzat, profundament humanitzat –està fet per l’home per a bé o per a mal– com una obra d’art que també està feta per la mà de l’home.

Aquesta ciutat és traïdora.

Amagada al Coll de les Sabines, és una sirena que encisa al visitant amb el seus cants.

És una ciutat que te la duus posada allà on vagis.

Diuen els urbanistes que la ciutat és la més gran obra d’art, ha estat creada per l’home per als homes, que està feta de temps, d’història és el sediment del treball i la imaginació de les generacions que ens han precedit. La ciutat és de tots i dels que vindràn.

Si no estiméssim aquesta ciutat, de vegades bruta i deixada, però sempre daurada sota el sol de la Segarra, no hi hauria La Cerverina d’Art.

Ciutadans

La Cerverina d’Art ens ha fet rics.

No en diners, ni en grans propietats, sino en amistats i estimació (aquest acte n’és testimoni).

El comerç cultural NO fa grans negocis, a menys que parlem dels grans especuladors de l’art o de les grans cases de subhastes on es parla de milions i milions d’euros, però mai d’artistes.

El comerç que apropa la cultura a la gent, és la petita llibreria que té dues prestatgeries, una amb les novetats i l’altre amb llibres de segona mà, un lloc on fullegar les noves compres. I algú que et coneix i et recomana l’última lectura.

Nosaltres volíem una galeria que fos com una tassa de tè d’aquelles vaixelles d’abans, de porcellana blanca amb una banda blava. Blanca per a que es donés importància a l’obra exposada i el blau, color modernista d’aquells temps en que no teníem por als colors.

Una tassa de tè que es beu lentament a les tardes, el tè és una beguda suau que entra a poc a poc als sentits, primer el subtil gust, després l’aroma i després la sensació reconfortant.

Aleshores per què obrir un comerç cultural?

Recordem que quan vam obrir la Galeria, no ens recomanaven una tenda de roba, les recomanacions eren que obríssim un local de frankfurts.

Era una mica estrany, però les recomanacions eren un frankfurt. Potser al 95 a la gent li agradés molt el frankfurt o hi havia una gran admiració vers allò germànic… No ho sabem.

El problema era que no sabíem fer frankfurts i, a més a més, NO ens agraden gaire.

Pilar (Pilar Porredon) i jo, ens considerem per damunt de tot, ciutadans, i hem intentat transmetre aquesta idea al nostres fills.

Ser ciutadans implica tenir drets i obligacions; nosaltres ens sentim responsables i solidaris dels nostres veïns. No ens sentim responsables davant els grans pares de la pàtria, ni dels grans esdeveniments de la Història, ens sentim responsables del veïns del nostre carrer, del nostre barri, de la nostra ciutat.

I ens sentim part i volem ser solidaris amb ells. I ser solidaris ho entenem com el caminar al costat de la nostra gent, no davant ni darrera, sinó al costat.

L’art fa molt de temps que s’ha democratitzat, que s’ha fet ciutadà, ja no està solament en les cases dels grans senyors, ni solamant en les col·leccions dels bancs.

Fa molt de temps que ha sortit a caminar; des dels grans muralistes mexicans que portaren la història del seus pobles a les parets per a que tots la poguéssin veure i llegir, als grafitters actuals que preténen fer la ciutat més amable i més conscient de si mateixa.

Des del Renaixement que els pintors estan fent gravats de les seves obres per a arribar a un públic més gran, més ampli.

Tenim dret com a ciutadans a la bellesa, no som només consumidors i un número a les estadístiques. Som persones, necessitem la bellesa que l’art ens dóna. L’hauríem d’exigir en l’edilícia, en l’arquitectura de les nostres ciutats, en les escultures que s’alcen – per a que no siguin només del militar amb el sabre –, en l’ajardinament dels nostres barris. Som persones, som ciutadans…

La Cerverina d’Art ens ha fet rics gràcies a vosaltres.

Cloenda.

Quinze llambordes
sobrevolen el carrer Major
Quinze llambordes bombardegen
Margarides de paper
Confetti i bombolles de sabó
Quinze llambordes
Amb la rosada de la primavera
Amb el calor daurat de l’estiu
Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major
Trencant la son
De la ciutat
Amb un bombardeig
De llum i color

Llambordes lluentes
Pulides per mil curses
Per mil encàrrecs
Per mil il·lusions
De la vella ciutat

Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major

Quinze llambordes
Estan tocant
A
Festa Major

Estimats, volem acabar
Amb un regal per a tots vosaltres
Amb la que nosaltres creiem
És la millor cançó d’agraïment.

Comença a escoltar-se la cançó "Gracias a la vida" de Violeta Parra interpretada per la cantant xilena Andrea Andreu.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

2011-02-16T17:38:00.004+01:00

Xago Serrano parla davant els assistents de la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major, bombardejant margarides de paper".

La Cerverina d'Art va ser convidada per la cafeteria, i ja centre cultural, El Campanar amb motiu del quinzè aniversari de la galeria segarrenca. Amb molt de gust la Cerverina presentà la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major" a càrrec de Santiago (Xago) Serrano, alma mater del projecte La Cerverina d'Art.

En Xago va repassar quinze anys d'història de la galeria, any a any, i va destacar la vàlua del suport que ha rebut de la ciutadania de Cervera i La Segarra que ha permès que artistes de nomenada dins i fora de Catalunya s'interessin per aquest petit racó que Cervera guarda per a ells.

Alhora en Xago va destacar la molt necessària i ineludible feina de Pilar Porredon –dona de'n Xago i directora adjunta de la galeria– en la seva labor inesgotable en la difusió i promoció de la galeria i en la seva tasca de relacions amb els diferents artistes.

Al final de l'acte, la intèrpret xilena Andrea Andreu interpretà l'emotiu tema "Gracias a la vida" de la també andina Violeta Parra.

Per tot plegat, moltes gràcies a tothom –dins i fora– de la galeria.

Molt agraïts,

La Cerverina d'Art.

Andrea Andreu interpretà Gracias a la vida de Violeta Parra.

Fem poble: La nostra gent (El campanar).

2011-02-11T20:22:00.001+01:00

Conferència de LA CERVERINA D'ART a El Campanar, Cervera, Lleida.

El Campanar homenatja La Cerverina d'Art.

2011-02-10T17:06:00.000+01:00

AGRAÏMENTS

Diuen que “de vegades els somnis es fan realitat”. Val la pena somniar, perquè quan un somni es fa realitat. ÉS FANTÀSTIC!

Volem donar gràcies infinites a tots els que heu fet possible que LA CERVERINA D’ART arribés a ser el nostre somni i que aquest somni es mantingués en peu durant 15 anys. Sense vosaltres, els fidels amics que cada temporada ens heu acompanyat amb la vostra presència, en les diferents mostres d’art que han vestit les parets de la galeria, ben segur, que no hauria estat possible. GRÀCIES!

Volem donar les gràcies als qui, a més a més, heu fet ressò de la nostra activitat, ja sigui a través de les diferents publicacions periòdiques de la nostra comarca o ciutat, amb la crítica assenyada i immillorable dels especialistes en art, als docents, professors d’art i disseny dels diferents instituts que sovint heu vingut amb els vostres alumnes o els heu adreçat avisitar una determinada exposició, o per què no?, amb la simple i valuosa comunicació entre els visitants. GRÀCIES!

Finalment i d’una manera especial volem donar les gràcies més sinceres iprofundes a Carme Bonet i al seu cercle, bona amiga que, amb la seva inquietud per tot el que fa referència a la nostra ciutat, ha estat capaç d’organitzar aquesta meravellosa FESTA SORPRESA, que s’ha fet realitat perquè vosaltres, els amics de l’art, la fotografia, l’artesania, la poesia o la música, heu donat una resposta entusiasta a la seva invitació. GRÀCIES!

No volem oblidar-nos de les persones que, des del començament d’aquesta fantàstica aventura, ens varen donar ànims i van felicitar la nostra iniciativa i que ara, malauradament, no són entre nosaltres, GRÀCIES!

Mai no haguéssim pogut imaginar-nos una vivència semblant. La veritat és que ha estat per a nosaltres un GRAN SOMNI, no somniat. Tanmateix, volem dir-vos que Sí que ha despertat en nosaltres, més enllà de l’emoció viscuda, les ganes i l’energia suficient per a continuar endavant amb el nostre somni “.

La Cerverina d’Art.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

2011-02-10T17:01:00.003+01:00

Felicitacions amicals.

2011-02-09T17:10:00.003+01:00

Familia:
Lo vuestro en Cervera es digno de admirar.
Espero que os vaya muy bien todo lo que estáis organizando.

Aupa y zorionak!
Osasuna!

Blanquipaco

////////////////////////////////////////////////////////////

Que vagi molt bé demà,
la commemoració dels primers 15 anys de La Cerverina D'art,
a "El Campanar".

Felicitacions!!!! i abraçades.
Rosa Fabregat.

////////////////////////////////////////////////////////////

Felicitació a càrrec de … Pedrós.
Moltes gràcies amics!

"El campanar" homenatja LA CERVERINA D'ART.

2011-02-08T20:43:00.001+01:00

Moltes gràcies.

15 anys de La Cerverina d'Art a la premsa.

2010-12-31T01:27:00.002+01:00

Escrit per Xavier Santesmasses i publicat al Diari Segre, 24 de desembre de 2010.

Escrit per Oriol L. Serrano i publicat a La Veu de la Segarra, 31 de desembre de 2010.

Escrit per Oriol L. Serrano i publicat al Diari Segre, 31 de desembre de 2010.

2010-12-23T00:23:00.002+01:00

Bones festes i bon any a tothom.

2010-12-16T08:49:00.003+01:00

Fa quinze anys, La Cerverina d’Art, la galeria del Carrer Major de Cervera, obria les seves portes procurant apropar l’art i les arts plàstiques a la ciutadania cerverina. Es mirava d’oferir noves lectures del paisatge segarrenc, un nou retrat de les sàvies pedres que expliquen la història de la comarca i, en part, de tot un país. Es presentaven mirades llunyanes – del racons més llunyans dels mars, dels oceans, d’orient i del Nou Món – i de noms consagrats d’aquesta terra.

La Cerverina d’Art naixia d’un somni, on una família s’unia amb el fi de veure’s part de l’art treballant amb ell, per a ell, difonent-lo i defensant-lo. Aquest projecte es materialitzaria a Cervera, la ubicació idònia, confluència de múltiples estils artístics i arquitectònics, com el Romànic, el Gòtic, el Barroc, el Modernisme, l’Art Déco o l’art contemporani. I, sense oblidar, un pictòric teló de fons, el paisatge estival de milions de pinzells daurats deixant-se endur per l’atzar del vent, o el gebre que es deixa anar pels vidres i les fulles després d’una gèlida nit hivernal.

Entre les diferents meravelles cerverines, en destacava el Carrer Major. Aquest carrer; que de primer antuvi era ple de vida, color i moviment i vibrava al so de les llambordes picapedreres; ara romania, en aquell mil nou-cents noranta-cinc, moix, musti i tímid. Lluny de l’apressada i atrafegada història que s’atresora a les llindes i ampits de portes i finestres i als balcons de pedra del carrer.

Al número cent cinc hi havia hagut una barberia amb una portalada modernista imponent que s’havia apagat com una nit d’hivern, com havia passat en d’altres façanes veïnes, i ara era aquella fusta erma i vella i que callava davant del pas del anys. Aquella barberia va acollir el somni de la galeria La Cerverina d’Art.

Les barberies i les perruqueries són espais on s’acostumen a explicar històries curioses – d’aquestes, moltes seran oblidades però d’altres seran novel·lades i algunes seran pel·lícules ja clàssiques avui en dia – mentre s’embelleix allò quotidià: els cabells, la barba, el bigoti, les ungles, un mateix. Hom entra a la barberia i demana que li tallin els cabells; que s’hi apliqui una loció que els faci lluir; compara el seu tallat amb el de les revistes que té a l’abast de la mà; comenta la llargada dels seus cabells, els del presentador de les notícies i el pèl de la barba, del nas i les orelles; comenta la política local, el gol del jove davanter de la cantera del Barça i el color de la façana de ca l’espardenyer. Més tard, un altre client comenta la nit amb la dona i un altre explica la pena de la esposa i, un tercer, que la recorda a diari, a cada hora. Un nou personatge entra a la sala i explica que un bòvid li ha caigut a la rasa i que vol les patilles més curtes.

A la Cerverina – nom comú adquirit al llarg dels anys atorgat pels propis visitants – s’han explicat milers d’històries. Algunes narracions eren llunyanes: de vestits exòtics i ulls allargassats, de pells fosques i paisatges onírics; d’altres explicaven vides ignotes de mons interiors o vides recognoscibles en mons exteriors. Hem vist edificis que s’empassaven cotxes arbres i avions, màquines que engolien pedres col·locades com un trencaclosques. S’han relatat històries que no hem entès, però ens han agradat. Algunes ens han fet ballar – a ritme de bossanova, de jazz o al compàs suau d’una flauta travessera, un violoncel, un violí o una guitarra clàssica –. En tot aquest temps s’han donat bones i alegres notícies, tanmateix, malauradament, també hi hagut espai per a les tristes o no tan bones.

I encara som aquí, la galeria encara és d’art i és cerverina. Diuen que el “fracàs només demostra que el desig no va ser prou intens”[1]. La Cerverina d’Art ha clos el seu quinzè any de vida i el nostre desig, que és prou intens, és dir-vos, com es diu a diari centenars de cops a perruqueries i barberies: fins a la propera.

[1] LECONTE, Patrice, “Le mari de la coiffeuse”, 35mm, França, 1990.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

2010-09-10T05:55:00.000+02:00

Algunes de les obres d'Akihito Asano exposades a La Cerverina d'Art.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

2010-09-10T05:49:00.002+02:00

Article a La Veu de La Segarra, 10 de de 2010.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

2010-09-10T04:52:00.000+02:00

Article al Diari Segre, 10 de setembre de 2010.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

2010-09-09T05:46:00.000+02:00

Article a Segarra Actualitat, Setembre 2010

Ramon Puigpelat a la Cerverina d'Art

2010-08-19T12:38:00.007+02:00

La Segarra (Agost 2010)

Regió 7 (13/08/2010)

La Veu de la Segarra (13/08/2010)

Solana Marticorena. Passió pel color

2010-08-02T14:35:00.006+02:00

Impressiona l’obra exposada a La Cerverina d’Art per la vehemència amb què l’autora dóna color a les seves teles. D’immediat ens commou la intensitat de llum que sorgeix d’aquestes pintures. És un obra completament abstracta però hi veiem el reflex d’un paisatge anterior, que no és estàtic, sinó que vibra segons les cadències de les sensacions de la seva creadora, perquè hi aboca, apassionadament, tot un batec d’històries no concretes que són la transposició a la tela o al paper d’un estat d’ànim.

Si analitzem l’obra podem veure com les pinzellades conformen les intensitats d’un mateix to i també com uns petits detalls en groc o vermell intensifiquen la seva llum.

En un altre conjunt, els colors queden tancats dins la línia per encaixar-los en unes formes plenes de moviment que porten la mirada de l’espectador a moure’s en el ritme que aquestes configuracions marquen. En el segon espai s’hi exposen uns treballs realitzats amb tinta xinesa, on es pot seguir un curiós procés de realització, des d’unes estructures que intenten posicionar-se sobre l’espai blanc, fins a l’ocupació total d’aquest espai, una vegada més, amb uns moviments marcats per la inclinació de les formes, que donen vida a les intrigants imatges. La Solana portava dins seu aquesta necessitat de fer sorgir línies, profunditats i colors per compondre l’obra pictòrica. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Buenos Aires, però la trobava massa acadèmica per poder materialitzar les seves aspiracions i llavors va buscar directament reconeguts mestres que l’ajudessin a expressar aquell garbuix de sensacions que portava dins seu. Un d’ells, Carlos Gorriarena, un home que creia que “malauradament en el món actual l’extensió havia suplantat la intensitat”, era un dels pintors més reconeguts del seu país, i com la Solana havia abandonat també els seus estudis a l’Escola de Belles Arts, per tant suposo que la va acollir al seu taller amb la curiositat d’explorar tot allò que podria extreure d’aquella adolescent que li estava demanant ajut. Diu la Solana que va ser ell qui li va ensenyar a treballar amb el color i la seva relació va ser tan intensa que la vídua del pintor li ha proposat exposar a la seva pròpia galeria.

Un dels deixebles d’aquell mestre, González Perrin, va ser un altre dels seus mestres i qui la introduiria en l’arterapia’, una vessant artística que enllaça psicologia i art en la millora de l’estat d’ànim de certes persones amb deficiències.

L’autora és argentina però té rels cerverines, és una Turull. El seu avi Josep, que ha mort recentment, era el germà del Ramon, que havia deixat les nostres terres als anys 50 per raure a l’Argentina, i fa tan sols uns mesos s’emocionava cada vegada que la seva néta Solana li explicava que exposaria a la seva enyorada Cervera, una ciutat que l’autora ha après a estimar des de la llunyania i que ara la rep no tan sols per qui és, sinó per tot allò que és capaç de realitzar.

Teresa Salat, La Segarra - juliol 2010 (Núm. 164)

Pintures coloristes en la nova mostra de La Cerverina d'Art

2010-07-16T14:26:00.000+02:00

Pintura colorista en La Cerverina d'Art

2010-07-14T14:25:00.001+02:00

Publicat a La Mañana, 14 de juliol de 2010.

La Cerverina inaugura exposició

2010-07-09T14:21:00.003+02:00

Segre, 9 de juliol de 2010.

Arnau Alemany a la premsa.

2010-06-30T11:48:00.017+02:00

Article de Teresa Salat publicat a la Segarra Actualitat, Juny 2010.

2010-06-15T13:04:00.002+02:00

SENYORES Y SENYORS

Passeu passeu a la nova temporada de La Cerverina d’Art del 2010
Passeu paseu
A la galeria de Cervera
Us avisem que no hi hauran
Dracs de foc (els santjordis els han exterminats)
Ni elefants voladors (tots estan contractats per la Disney)
Ni rinoceronts metàl·lics
Ni ornitorincs sense papers
Ni indocumentats okapis
Ni dodos il·legals i extints
Si que hi hauran les pintures màgiques d’Arnau Alemany del 5 de juny al 4 de juliol
Les pintures plenes de color sud-americà de Solana Marticorena del 10 de juliol al 5 d’agost
I més obra gràfica i pintures del nostre conterrani Ramon Puigpelat del 7 al 31 d’agost
Més noves obres “orientals” d’Akihito Asano del 4 al 30 de setembre

PASSEU PASSEU

HONORABLES
EXCEL·LENTS
EXCEL·LENTÍSSIMS
IL·LUSTRES
IL·LUSTRÍSSIMS
MAGNÍFICS
DISTINGITS
CIUTADANS
CONCIUTADANS
COMPATRIOTES
COMPANYS
CAMARADES
CORRELIGIONARIS
COL·LEGUES
VEÏNS
BENVOLGUTS
AMICS
I
AMORS, AMORETS I AMORÀS D’ AHIR, D’ARA I DE DEMÀ SOU
TOTS BENVINGUTS A LA CERVERINA D’ART

--------------------------------------------

SEÑORAS Y SEÑORES

Pasad pasad a la nueva temporada de La Cerverina d’Art de 2010
Pasad pasad
A la galería de Cervera
Avisamos de antemano que no habrán
Dragones de fuego (los sanjorges los han exterminado)
Ni elefantes voladores (todos están contratados por la Disney)
Ni rinocerontes metálicos
Ni ornitorrincos sin papeles
Ni indocumentados okapis
Ni dodos ilegales y extintos

Si que hay las pinturas mágicas de Arnau Alemany del 5 de junio al 4 de julio
Las pinturas plenas de color sudamericano de Solana Marticorena del 10 de julio al 5 de agosto
Y más obra gráfica y más pinturas del nuestro coterráneo Ramón Puigpelat del 7 al 31 de agosto
Y
Más obras “orientales” de Akihito Asano del 4 al 30 de setiembre

PASAD PASAD

HONORABLES
EXCELENTES
EXCELENTÍSIMOS
ILUSTRES
ILUSTRÍSIMOS
MAGNÍFICOS
DISTINGUIDOS
CIUDADANOS
CONCIUDADANOS
COMPATRIOTAS
COMPAÑEROS
CAMARADAS
CORRELIGIONARIOS
COLEGAS
VECINOS
AMIGOS

Y

AMORES, AMORCITOS Y AMORAZOS DE AYER, AHORA Y MAÑANA SED TODOS BIENVENIDOS A LA CERVERINA D’ART.

El pintor Arnau Alemany inaugura aquest dissabte la nova temporada 2010 de La Cerverina d'Art

2010-06-08T20:10:00.003+02:00

Publicat al Diari Segre, 4 de juny de 2010.

La Cerverina d'Art abre su temporada con Arnau Alemany.

2010-06-04T20:13:00.001+02:00

Publicat a La Mañana, 4 de juny de 2010.

Arnau Alemany a la premsa.

2010-06-04T11:43:00.001+02:00

Publicat a La Mañana, 4 de juny de 2010.

Publicat al diari Segre, 4 de juny de 2010.

2010-05-30T10:27:00.004+02:00

Estimats amics,

La Cerverina d’Art inaugura la temporada 2010 amb una nova exposició de l’artista Arnau Alemany.

Arnau Alemany (Barcelona, 1948) ha exposat la seva singular obra pictòrica a Nova York, Paris, Lyon, Chicago, San Francisco, Madrid, València, Barcelona, entre altres. En les seves creacions juga amb l’hiperrealisme “surrealista” creant paisatges imaginaris, improbables, on situa els objectes i els edificis urbans en entorns desconcertants, rodejats de misteri dins una atmosfera sovint ennuvolada i màgica.

Inclòs en el Museu Espanyol del Surrealisme es considerat actualment un dels principals surrealistes del món

En aquesta nova exposició a La Cerverina d’Art tindrem l’oportunitat de contemplar obra original de l’artista, olis, a més a més de les seves últimes creacions litogràfiques

L’exposició s’inaugurarà el proper dissabte 5 de juny a les 19 hores a La Cerverina d’Art. Romandrà oberta del 5 de juny al 4 de juliol. Com és habitual, la galeria obrirà tots els dies d’11 a 14 i de 18 a 21 hores. (menys el dimarts)

Inauguració: dissabte 5 de juny a les 19 h.
a La Cerverina d’Art
c. Major 105
Cervera. Lleida

Exposició: del 5 de juny al 4 de juliol

Horari: tots els dies d’11 a 14 i de 18 a 21 h
(dimarts tancat)

2010-05-30T10:00:00.004+02:00

Estimados,

La Cerverinad’Art inaugura la temporada 2010 con una nueva exposición del artista Arnau Alemany.

Arnau Alemany (Barcelona, 1948) ha expuesto su singular obra pictórica en Nueva York, París, Lyon, Chicago, San Francisco, Madrid, Valencia y Barcelona entre otras ciudades. En sus creaciones juega con el hiperrealismo “surrealista” creando paisajes imaginarios, improbables, donde sitúa los objetos y los edificios urbanos en entornos desconcertantes, rodeados de misterio en una atmósfera encapotada y mágica.

Incorporado al Museo Español del Surrealismo es considerado actualmente uno de los principales artistas surrealistas del mundo.

En esta nueva exposición a La Cerverina d’Art tendremos la oportunidad de contemplar obra original del artista, oleos, además de las últimas creaciones litográficas.

La exposición se inaugura el próximo sábado 5 de junio a las 19 horas a La Cerverina d’Art. Estará abierta desde el 5 de junio al 4 de julio. El horario es el habitual de la Galería, todos los días de 11 a 14 y de 18 a 21 horas, el martes cerrado.

Inauguración: Sábado 5 de junio a las 19 horas
a La cerverina d’Art
c/ Mayor, 105
Cervera, Lleida

Exposición: del 5 de junio a 4 de julio

Horario: Todos los días de 11 a 14 y de 18 a 21 hs.
(martes cerrado)

Bigas Luna:"Soy especialista en reconocer iconos ibéricos"

2010-03-29T00:56:00.002+02:00

http://www.publico.es/culturas/303210/especialista/reconocer/iconos/ibericos

"Soy especialista en reconocer iconos ibéricos"
Bigas Luna será el encargado de explicar al público chino los orígenes de nuestro país "el ADN ibérico"

ANDREA RODES - CORRESPONSAL - 26/03/2010 08:00

Bigas Luna, el director de aquella trilogía ibérica formada por Jamón Jamón (1992), Huevos de oro (1993) y La teta y la luna (1994), será el encargado de explicar al público chino los orígenes de nuestro país "el ADN ibérico", en sus propias palabras durante la Expo Universal de Shangai, desde el próximo 1 de mayo. Ha creado un singular montaje audiovisual, con música y baile, en el que no falla el flamenco, los Sanfermines, el fútbol y otros iconos nacionales que siguen fascinándole. Lainstalación de Bigas Luna abrirá la exposición permanente del pabellón español, titulada De la ciudad de nuestros padres a la de nuestros hijos. En ella también participan los cineastas Basilio Martín Patiño e Isabel Coixet, que se encargarán de explicar al visitante chino el "presente" y el "futuro" de nuestras ciudades.

Flamenco, Sanfermines, Pau Gasol ¿Es posible ir más allá de los tópicos para dar con la identidad de España?

La idea es conseguir despertar sensaciones, impregnar al visitante chino de lo que yo llamo el ADN ibérico. El montaje en sí es lo que va más allá de los tópicos, quise mostrarlos de una forma diferente que permite transmitir sensaciones en el espectador. Por ejemplo, la bailaora no aparece vestida de flamenca [aparece con un top y una minifalda que al coger vuelo insinúan una rápida visión de las nalgas]. En las imágenes de los Sanfermines me concentro en transmitir lo que se siente en el momento del chupinazo, las masas de gente corriendo en estampida, el sonido de la pezuña del toro en el suelo. Por eso hay instalaciones de sonido en el suelo y filmo a la gente corriendo de cintura para abajo.

¿Pueden descifrarse los componentes del ADN ibérico?

Sí, y además me considero un especialista en reconocer iconos ibéricos. Para los JJOO de Barcelona hicimos un estudio en el que recopilamos estos símbolos. También los he tratado en mis películas. La dificultad esta vez no estaba en identificarlos, sino en tener que comprimirlos en seis minutos y medio y lograr el mayor impacto posible. La comida, una de mis grandes pasiones, no aparece en el montaje porque tenía que ajustarme a los orígenes.

¿Por qué prefiere proyectar la imagen de una sensual bailarina de flamencoen lugar de un hombre?

Me apetecía más utilizar la imagen de una mujer. Para mí la sensualidad es algo más femenino que masculino. Y la sensualidad, el erotismo, es algo muy arraigado a la cultura ibérica. Seguramente por influencia del catolicismo. La religión reprime la sexualidad y las prohibiciones potencian el deseo. Sin embargo, ¡no hay nada más erótico que los textos de Santa Teresa de Jesús! Creo que la sensualidad y la sexualidad son un patrimonio del ser humano maravilloso que hay que cuidar.

También ha decidido utilizar unas telas pintadas en su casa de Tarragona como pantalla

Quería añadir una textura al vídeo, porque las imágenes en pantalla de plasma con mucha definición a veces me ofenden. Soy un sentimental del píxel, de las imágenes en analógico que parecen semidestruidas, de los filmes 16 mm. en blanco y negro. Las telas estuvieron durante un año reposando en mi huerto de Tarragona y creo que las manchas se integran con las imágenes y refuerzan las sensaciones en el espectador.

¿Cree que las nuevas generaciones de directores españoles tienen una manera diferente de retratar la identidad española?

No tan diferente, aunque quizás ahora es más difícil hacer películas sin la influencia del cine estadounidense y con características ibéricas. Tienen más ADN americano que ibérico. Pero una de las cosas que diferencia a España es el individuo. Los artistas españo-les tienen una fuerza individual muy grande, mientras en otros países hay más tendencia a agruparse. En el pabellón he querido hacer un homenaje al individuo: Pau Gasol, Picasso o Barceló.

La dignidad/La dignitat.

2010-03-14T12:46:00.003+01:00

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=695213&idseccio_PK=1008

12/3/2010 LA ENTREVISTA |EXDIRECTOR DEL MUVIM
Román de la Calle: «La mirada del censor estaba cargada de ira»

Le forzaron a descolgar 10 fotos –algunas alusivas al ‘caso Gürtel’– de una exposición y el lunes dimitió. Ayer reinauguró la muestra sin censuras en la galería Tomás March

NÚRIA NAVARRO
Se ha mudado hace poco. Un par de días atrás, en el ascensor, una señora le soltó: «Usted es el que ha dimitido, ¿no? Le he escrito en Facebook, pero ahora que sé que es vecino, me siento orgullosa de vivir aquí». Es una de las miles de muestras de apoyo que ha recibido el profesor y crítico de arte Román de la Calle (Alcoi, 1942) . El catedrático de Estética volverá a la universidad. Y empezará las clases, anuncia, con aquella frase de Fray Luis de León: «Como decíamos ayer».

–Explíqueme una de las 10 fotos de la discordia.
–La más violentamente comentada es una del Parlamento valenciano. El fotógrafo captó el momento en que todos se levantan del escaño y hacen el gesto de abrocharse el primer botón de la americana.

–Una imagen potente.
–Toda imagen es inocente. Es la mirada la que le da significado.

–¿Cómo es la mirada del diputado Máximo Caturla, el censor?
–Es una mirada cargada de ira. Pensó que, al ver las fotos, todos iban a pensar lo que él pensaba. ¿Qué quería eliminar? ¿La historia que hay detrás? Pero ha hecho un terrible favor histórico: de verlas unas 3.000 personas ha logrado que las vean millones. Su falta de prudencia ha llevado a este volcán.

–También a su dimisión.
–No podía hacer otra cosa. Me gusta dormir tranquilo y que mis hijos y nietos estén orgullosos de mí. Pero ahora que estoy recogiendo las cosas del despacho, estoy preocupado por lo que pase con el museo. Pienso que de la censura a la represión, a veces, solo hay un paso.

–La Diputación valenciana jura que no tomará represalias.
–Solo espero que la fórmula MuVIM se mantenga, y no sea la aventura de un sexenio liberal.

–¿En qué momento sintió el imperativo de dimitir?
–Al ver que las fotografías iban a ser eliminadas, pero también cuando leí en la prensa que la diputación había hecho un comunicado en el que afirmaba que la decisión se había tomado de manera consensuada conmigo. ¡Fue terrible! ¡Sentí vergüenza personal e institucional! Abrí el ordenador y empecé a escribir una larga carta de siete páginas como si fuera un ilustrado del siglo XVIII.

–¿Nadie le ha respondido?
–He leído que están preparando una respuesta. Y yo estaría dispuesto a contestar... Ojalá pudiéramos publicar un libro de cartas cruzadas sobre la libertad de expresión.

–Es extraño darle vueltas a esta cuestión en el siglo XXI.
–Cuando se habla de libertad de expresión, malo. Hay que vivirla día a día, en el bar y en la cátedra. Porque la libertad de expresión es como el aire. Solo te das cuenta de que existe cuando está contaminado.

–¿En qué niveles de contaminación nos movemos?
–Altos. Es muy preocupante cuando existe la prepotencia de creer: «Esto es mío y hago lo que quiero». Un museo es de la sociedad, no de la institución. Pero, quizá, la sociedad civil está dormida. Si no despierta, se merece lo que le pasa... Se ha dejado casi todo en manos de los políticos.

–Al final acabamos recibiendo...
–Es un momento en el que a mí me gustaría diferenciar entre colaboradores y colaboracionistas. Hay colaboradores que son responsables inmediatos de lo que ocurre, pero el silencio cómplice hace que las cosas continúen igual. Tenemos la obligación de ser morales.

–El presidente de la Diputación de Castellón dice que no hay que confundir política con cultura.
–La manera de politizar la cultura es quererla separar de la política, porque es la manera de controlarla. Mire, si alguien le dice que no es político, tiemble. O respira política sin saberlo o la esconde sin decirlo. No se puede vivir sin ser político, como no se puede vivir sin sentimientos. Tenemos la obligación civil de estar en la polis, de opinar de lo que pasa, de controlar el voto que delegamos.

–¿Esta censura le recuerda a otras censuras?
–Hay una diferencia fundamental. En la dictadura no sabíamos lo que era la libertad de expresión. Ahora sí. Estos días, alguien me ha comentado: «Habrá que hacer un monumento a la libertad de expresión».

–Usted ha puesto la primera piedra.
–La historia reparte papeles y a mí me ha tocado ahora el de héroe. Pero soy consciente de que alrededor del papel del héroe hay mucha villanía... En todo caso, el monumento debe estar en nuestra conducta. Estos días recordaba la frase de José María Valverde «no hay estética sin ética», pero anteayer, en la manifestación, dije que era el momento de ampliarla: «¡No hay vida sin ética!».

–Pues los intelectuales andan todos muy silenciosos.
–Bueno, alguien tenía que tirar... Me he encontrado en la obligación de despertar. Y me he dado cuenta de que es hora de hablar de lo que no nos gusta. Las fotografías censuradas reflejan la historia, pero también lo que no se ha hecho, lo que debería ser... Entre el ser y el deber ser jugamos y nos jugamos la vida.

Chao (adéu) Fernando.

2010-02-19T16:21:00.001+01:00

Chao (adéu) Fernando.

Hay días en que uno se despierta aún más solo. Algo se ha ido, algo nuestro y nos deja aún más solos en el despertar.

De Fernando Krahn tengo dos recuerdos, el más cercano cuando fuimos a visitarlo con Queralt a su casa de Sitges para invitarlo a una exposición en La Cerverina, no llegamos a un acuerdo porque había comprometido su obra con otro galerista. Mas recuerdo la impresión que me va causar con su aspecto de marinero nórdico, usaba una barba completa sin bigote que no le queda bien a nadie fuera de él; a él le daba ese toque de marino romántico anclado en una pequeña ciudad mediterránea.

Tenía y tengo una gran admiración por Krahn y una deuda (admiración que es extensiva a los dibujantes de cómics), esa capacidad para con cuatro líneas y cuatro viñetas llevar toda una idea al papel y de aquí mi deuda con Fernando. Cuando dibujaba sus Dramagrama en la revista Ercilla en un país que ya no existe llamado Chile por allá por los setenta del siglo pasado, yo tenía una novia que no entendía sus dibujos y yo se los explicaba, lo que me daba un poquito de superioridad sobre ella. Así se lo expliqué a Krahn, pero no recuerdo si hizo algún comentario.

Fernando, marinero del papel dibujado, que tengas una buena singladura.

Chago Serrano.

Muere dibujante chileno Fernando Krahn

2010-02-18T23:40:00.002+01:00

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=688555&idseccio_PK=1013

18/2/2010 20:53 H TENÍA 75 AÑOS

El dibujante chileno Fernando Krahn muere en Barcelona

EFE

BARCELONA

El artista y dibujante chileno Fernando Krahn ha muerto hoy de una isquemia intestinal, según ha informado la familia al diario La Vanguardia, periódico en el que trabajaba como ilustrador.

Nacido en Chile en 1935, Krahn se había establecido en la localidad barcelonesa de Sitges después de abandonar su país natal tras el golpe de estado del 11 de septiembre de 1973. "Últimamente estaba muy contento con la animación de sus dibujos", ha explicado su hija Fernanda Krahn, quien ha revelado que el dibujante chileno ha estado trabajando "hasta el último momento".

Fernando Krahn se inició profesionalmente como dibujante en 1961 en Nueva York y publicó su trabajo en revistas como The New Yorker, Esquire, The Atlantic Monthly y The Reporter.

Películas e ilustración de libros infantiles

Tras ganar una beca de animación de la Fundación Guggenheim, en 1976 estrenó su primera película de dibujos animados, El crimen perfecto, que obtuvo una mención especial en el Festival de Cine Fantástico de Sitges.

Como autor e ilustrador de libros infantiles, labor por la que obtuvo el Premio Internacional de Ilustración de Ediciones SM en 2001, cuenta con más de una treintena de títulos publicados en EEUU y otros tantos en España, ilustrando libros de su mujer, la escritora chilena María de la Luz Uribe, fallecida en 1994.

Además, había colaborado con El País, International Herald Tribune, Die Zeit y La Repubblica.

La Krahnfactory, proyectos de animación

En los últimos tiempos se había volcado en la Krahnfactory, una miniempresa en la que desarrollaba varios de sus proyectos de animación. Hace unos días, había visto publicado su último libro, Bichografías (Seix Barral), un muestrario de 50 bichos, dibujados y creados por Krahn, que en breves textos autobiográficos se presentan como tiernos insectos, arácnidos solitarios, larvas con ansias de libertad e incluso hormigas extraterrestres.

En diciembre de 2008, Lleida acogió la primera exposición antológica del dibujante chileno, en una muestra en la que se podía apreciar la evolución del artista en sus más de 50 años de carrera. La exposición incluía desde los primeros dibujos del artista publicados en Santiago de Chile hasta sus últimos trabajos.

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100218/53894212178/muere-el-dibujante-y-humorista-fernando-krahn.html

Muere el dibujante y humorista Fernando Krahn

Nació en Chile en 1935 y tras el golpe de estado del 11 de septiembre de 1973 abandó el país y se estableció en Sitges

Barcelona. Redacción | 18/02/2010 | Actualizada a las 16:52h | Cultura

El artista plástico y dibujante de La Vanguardia Fernando Krahn ha muerto hoy de una isquemia intestinal, según ha informado la familia. Krahn nació en Chile en 1935 y tras el golpe de estado del 11 de septiembre de 1973 abandonó el país y se estableció en Sitges, donde ha residido hasta su fallecimiento.

Fernando Krahn acudía cada domingo a su cita con los lectores en el Magazine de La Vanguardia, donde colaboraba desde 1984. Hace más de un año presentaba en La Vanguardia.es cada miércoles su sección animada Krahnology. La última entrega de esta serie se hizo pública ayer mismo con el título "Sargento numerario".  

"Últimamente estaba muy animado con la animación de sus dibujos", ha explicado su hija Fernanda Krahn. "Era una persona extremadamente creativa y ha trabajado hasta el último momento", ha añadido.  

Hombre polifacético, ha sido guionista, realizador y alma de la Krahnfactory, una empresa que lleva ese nombre como un guiño a la gran industria del cine de animación actual. Con una larga trayectoria internacional en diarios y revistas, es autor de más de cuarenta libros infantiles publicados en Estados Unidos, España, Venezuela y Chile. "Su legado es enorme", ha destacado su hija, que también ha recordado su "carácter vital y alegre". "El humor siempre estaba presente en su vida y solo nos ha dejado buenos recuerdos", concluye.

http://www.elnuevoherald.com/entretenimiento/story/656798.html

Publicado el jueves, 02.18.10

Muere dibujante chileno Fernando Krahn

THE ASSOCIATED PRESS

MADRID -- Conocido por sus caricaturas y libros infantiles, el dibujante chileno Fernando Krahn murió el jueves en Barcelona. Tenía 75 años.

Krahn falleció a causa de una isquemia intestinal, informó el diario catalán La Vanguardia, periódico para el que trabajó durante varios años.

Nacido en Chile en 1935, Krahn abandonó el país tras el golpe de estado de Augusto Pinochet en 1973 y se estableció en la localidad barcelonesa de Sitges, donde residió hasta su muerte.

Artista polifacético, el dibujante colaboró semanalmente con La Vanguardia desde 1984 en la sección animada "Krahnology", cuya última entrega se publicó el miércoles.

Además trabajó como guionista y realizador y escribió más de 40 libros infantiles, editados en Estados Unidos, España, Venezuela y Chile.

Gravat de Ramon Puigpelat. "Els cinc sentits"

2009-12-05T21:11:00.002+01:00

Ramon Puigpelat.

"Els cinc sentits"
Gravat per a La Cerverina d'Art

Planxa de coure

1 tintaPaper Creyse, 250 grams

Mides paper:56x38 cm.

Taca: 32 x 12,5 cm.

60 euros tot inclós

Fira del Tió

2009-12-02T11:11:00.001+01:00

FIRA DEL TIÓ, ANTIGUITATS, DISSENY I ART

Benvolguts amics,

Un any més La Cerverina d’Art obrirà les portes amb la Fira del Tió, per acollir una mostra d’antiguitats de la col·lecció de Jordi Casas. Ens plau, a més, presentar un gravat de l’artista de Calaf, Ramon Puigpelat, creat exclusivament per aquesta Fira.

La col·lecció de Jordi Casas són peces bàsicament del Modernisme. Dels objectes que es presenten es podrà admirar i escollir figures, jocs de copes, aguantallibres,… La seva qualitat és indiscutible com es va fer palesa a l’exposició del Nadal 2008.

Ramon Puigpelat, artista calafí conegut per la seva participació en exposicions tant col·lectives com individuals a La Cerverina d’Art. El gravat de Ramon Puigpelat està inspirat en les mènsules dels balcons de la Paeria. La galeria hem encarregat a l’artista la seva creació de manera especial per a oferir-lo a tots els amics segurs que pot ser un regal de qualitat per aquestes Festes.

Ens palu convidar-vos a la inauguració de la Fira del Tió, antiguitats, disseny i art, el proper diumenge 6 de desembre a les 11del matí, adherint-nos a la 3ª. Fira de Nadal al carrer Major, que organitza la Paeria de Cervera.

L’exposició romandrà oberta del 6 al 23 de desembre

Horari: mati de 12 a 14 i tarda de 18 a 21h.

BONES FESTES!

Final temporada 2009.

2009-10-04T12:09:00.000+02:00

Benvolguts

El temps flueix i tot arriba.

Després d’una temporada intensa el diumenge 4 d’octubre La Cerverina d’Art tancarà portes fins la privamera del 2010 i seran 15 anys.

Des de primavera a tardor d’aquest 2009 hem portat a la galeria artistes de gran qualitat i interès. Primer va ser JJ White amb una explosió de color propis del Pop. Amb molta satisfacció per part nostra ens va acompanyar la creativitat i ironia de Marcel·li Antúnez qui a l’església de Sant Joan Degollat ens va resumir la seva gran trajectòria i ens exposà el rumb on es dirigeix la seva obra i la seva activitat en el moment actual. Finalment i tancant la temporada hem pogut degustar l’art japonès tant en el vernissatge –que els propis artistes ens varen preparar i invitar- com i sobretot per la mostra del seu art, Akihito Asano, Junko Kosuge i Takuya Saito ens han permès gaudir i admirar la riquesa conceptual i tècnica de la pintura japonesa actual.

Amb ells hem iniciat un primer contacte amb artistes japonesos que –si tot segueix com està previst- seguiràn acompanyant-nos a l’inici de la temporada 2010.

Com sempre agraïm el vostre suport i ens acomiadem. Fins aviat.

Cordialment

Pilar Porredon

Xago Serrano

La Cerverina d’Art

Les textures de l'orient. Teresa Salat.

2009-10-03T00:03:00.005+02:00

Segarra Actualitat

setembre de 2009

L'art japonès omple La Cerverina d'Art

2009-09-14T20:23:00.004+02:00

El Segre

11 de setembre de 2009

L'art japonès tanca la temporada d'aquest any de La Cerverina d'Art

2009-09-14T20:10:00.002+02:00

La Veu de La Segarra

11 de setembre de 2009

La Cerverina d'Art cierra la temporada con una exposición de artistas japoneses

2009-09-09T12:36:00.001+02:00

La Mañana

8 de setembre de 2009

Cervera mostra art japonès

2009-09-09T12:26:00.003+02:00

Bon Dia

3 de setembre de 2009

Una exposició col·lectiva d'artistes japonesos tancarà la temporada d'enguany de La Cerverina d'Art

2009-09-09T12:15:00.003+02:00

La Veu de la Segarra

28 d'octubre de 2009

Inauguració exposició PINTURA JAPONESA ACTUAL.

2009-09-07T18:58:00.003+02:00

Inauguració exposició PINTURA JAPONESA ACTUAL.

Dissabte 5 de setembre de 2009

Marcel·lí Antúnez Roca.

2009-07-24T18:00:00.003+02:00

Article publicat a LA SEGARRA ACTUALITAT, no. 152, juliol de 2009.

Inaugurada la mostra de Mrcel·lí Antúnez a La Cerverina d'Art.

2009-07-24T04:10:00.000+02:00

La Veu de la Segarra, 24 de juliol de 2009.

Marcel·lí Antúnez i La Cerverina d'Art al TN Comarques, 21/07/2009 (Minut 16'21).

2009-07-21T14:00:00.000+02:00

Conferència multimèdia de Marcel·lí Antúnez

2009-07-18T13:35:00.002+02:00

Marcel·lí Antúnez a LA CERVERINA D'ART.

2009-07-12T10:20:00.004+02:00

La veu de la Segarra, divendres 10 de juliol de 2009.

Diari Segre, 12 de juliol de 2009.

Marcel·lí Antúnez Roca a La Cerverina d'Art.

2009-07-11T10:32:00.003+02:00

Obra gràfica

Interesats trucar al 678 718 312 o al correu electrònic:

info@estudiquerat.com

Gravat de Marcel·lí Antúnez Roca.

Inauguració Exposició de l’artista Marcel·lí Antúnez.

2009-07-07T13:26:00.003+02:00

La galeria LA CERVERINA D'ART acull des del dissabte 11 de juliol fins el 23 d’agost l’obra de l’artista Marcel·lí Antúnez.

El proper dissabte 11 de juliol a les 19 hores l’artista donarà una conferència a l’Església de Sant Joan Degollat, al carrer Major 15 de Cervera.

Posteriorment s’inaugurarà la seva exposició a la galeria La Cerverina d’Art, carrer Major 105.

Aquestes activitats són amb col·laboració de la Paeria de Cervera.

La Cerverina d'Art al Facebook

2009-07-07T13:24:00.001+02:00

Hola, Ja podeu trobar les darreres novetats sobre La Cerverina d'Art al Facebook

El pintor JJ White obre la nova temporada de La Cerverina d’Art

2009-05-09T00:42:00.002+02:00

La Veu de la Segarra- 8 de maig de 2009

JJ White obre demà la nova temporada de La Cerverina d’Art

2009-05-09T00:34:00.001+02:00

La Veu de la Segarra- 1 de maig de 2009

Inauguració JJ White, fotografies de Ismael i Victòria Lozano Macia.

2009-05-04T23:22:00.003+02:00

Inauguració J.J. White.2 de maig de 2009.BENVINGUTS a La Cerverina d’Art una temporada més.

2009-05-03T20:32:00.004+02:00

BENVINGUTS a La Cerverina d’Art una temporada més.

Benvinguts a La Cerverina d’Art un any més i ja son catorze.

Benvinguts Cristina i James White.

Benvinguts a aquesta ciutat mil·lenària que les ha vist de tots colors.

Benvinguts a aquest carrer Major d’origen medieval com les pestes que ara, diuen, ens amenacen.

Benvinguda sigui la pesta del porc, perquè si l’altra (la medieval) ens va deixar una meravella com Sant Pere el Gros, ves tu a saber quines coses extraordinàries ens deixarà aquesta!

Benvingut sia, qui va dir que del porc s’aprofita tot, inclús la seva grip.

Benvinguts ara que encara no estem en quarantena, o pot ser si que ho estem i no ens n’hem adonat?

Benvinguts tots aquells que viuen amb gossos perquè d’ells serà el regne de la fidelitat.
(Els gossos sempre seran benvinguts en aquesta galeria)

Benvinguts els que som de color perquè hem superat el blanc i negre dels temps foscos.

Benvinguts siguin aquells que pinten les façanes de les seves cases de vius colors perquè no son obedients i els seus crits poden travessar la boira.

Benvinguts els que han plantat als seus jardins ginesta, romaní, farigola, orenga, espígol i roselles, perquè a ells la primavera els arriba abans.

Benvinguts siguin els que hem superat la crisi del petroli del 73, la del 80 i la dels noranta perquè demostrem que les crisis passen i nosaltres romanem.

Benvinguda sigui la pintura perquè ens eleva per damunt del mur d’ordinadors, playstation, MP3 i mòbils sempre encesos.

Benvinguda sigui la pintura perquè és antiga com els homes.

Benvinguts siguin els pintors perquè escolten la música dels colors.

Benvingut en James perquè ens demostra que el POP com el Rock mai està mort.

BENVINGUTS

BENVINGUTS

BENVINGUTS

Inauguració J.J. White.2 de maig de 2009.

2009-05-03T20:28:00.003+02:00

Inauguració J.J. White.2 de maig de 2009.

2009-05-03T20:23:00.002+02:00

Rafael Bartolozzi, artista clave del pop español

2009-03-24T19:21:00.000+01:00

http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Rafael/Bartolozzi/artista/clave/pop/espanol/elpepinec/20090324elpepinec_2/Tes

OBITUARIO

Rafael Bartolozzi, artista clave del pop español

Pintor y escultor, fue alcalde de Vespella de Gaià

J. M. MARTÍ FONT 24/03/2009

El pintor y escultor Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943) falleció el 22 de marzo, víctima de un cáncer. Fue un artista prolífico y genial, insobornable miembro de la generación de los sesenta, tanto en su práctica artística como en su trayectoria vital. Tenía 66 años.

Su intervención, junto al que fue su pareja artística, Eduard Arranz-Bravo, en la fábrica de pinturas Tipel, en Parets del Vallès, cerca de la autopista que lleva de Barcelona hacia el norte, define por sí sola el pop español y también el espíritu de unos años en los que casi todo parecía posible, incluso que un empresario encargara a dos artistas que, literalmente, le pintaran la empresa. Los 2.000 metros cuadrados de formas sorprendentes pintadas con los colores más llamativos están para siempre en la memoria de millones de personas. No sin razón fue calificada por un crítico como la mayor obra pop del mundo. La pintura ha sido restaurada recientemente, pero la fábrica está cerrada.

El hijo de Pedro Lozano y Francisca Bartolozzi -ambos pintores- nació en Pamplona en 1943 y llegó a Barcelona en 1962 para estudiar Bellas Artes. Pronto, su primera fascinación por la abstracción, por la obra de los Tàpies, Millares o Saura, quedó eclipsada por la emergencia del movimiento pop y la nueva figuración.

En los setenta mantuvo una relación simbiótica con Arranz-Bravo. Eran una marca de fábrica, trabajaban y exponían juntos, hasta el punto de que, de cara al público, eran una especie de sociedad cooperativa que parecía indisoluble y de la que había paralelismos en el panorama artístico español, como el Equipo Crónica.

Pero se rompió al entrar en los ochenta. Su consagración individual le llegó al ser escogido como representante de España en la Bienal de Venecia. Para entonces, Bartolozzi había empezado a dejar atrás los aspectos más pop de su obra y se inclinaba hacia el informalismo, aunque siempre anclado en la figuración.

Paisaje griego y romano

A finales de los ochenta se instala en Vespella de Gaià, un pequeño pueblo de Tarragona, entre pinos, olivos y algarrobos, un árbol, este último, con el que se identificaba porque, según la leyenda, necesita ver el mar.

Y se inserta de tal manera en este paisaje entre griego y romano que, en un momento dado, Bartolozzi decide convertirse en alcalde. Se presenta a las elecciones, las gana y transforma el pueblo en una experiencia artística. Atraídos por el invento, poco a poco llegan otros creadores, como el realizador Bigas Luna.

El sueño idílico de este Parnaso se rompe el 5 de agosto de 1993. El monte está seco y una chispa desata un devastador incendio que arrasa 1.000 hectáreas de las 1.824 que tiene el término municipal y se lleva la vida de seis personas. El resultado es un paisaje dantesco, el infierno. Para Bartolozzi es un mazazo, pero también una oportunidad para mirar hacia adentro, hacia la destrucción y la muerte.

Su obra posterior, en especial la serie de pinturas expresionistas bautizada como El incendio, queda como uno de los momentos insuperables de su carrera, así como la serie posterior, en la que la vida renace de entre las cenizas y los brotes verdes surgen del negro carbón. Su escultura gigante Alfa & Omega, en el mar, frente a la playa de Torre-dembarra, también es hija de este episodio.

Será incinerado mañana y sus cenizas reposarán dentro de un bloque de mármol en su estudio de Vespella de Gaià.

Muere el pintor Rafael Lozano Bartolozzi

2009-03-23T11:40:00.001+01:00

La Plaza de la Paz es su obra más conocida en Pamplona. ARCHIVO

http://www.diariodenavarra.es/20090323/culturaysociedad/fallece-66-anos-pintor-pamplones-rafael-lozano-bartolozzi.html?not=2009032302035988&idnot=2009032302035988&dia=20090323&seccion=culturaysociedad&seccion2=navarra&chnl=40&ph=8

NAVARRA

Muere el pintor Rafael Lozano Bartolozzi

- Pamplonés afincado en Tarragona, es considerado una referencia del "pop-art" - Fallecido a los 66 años, su obra más conocida en Navarra es la plaza de la Paz, en Pamplona - Hijo de los pintores Pedro Lozano de Sotés y Francis Bartolozzi, fue alcalde durante una década de su localidad de residencia

DN. . PAMPLONA

Lunes, 23 de marzo de 2009 - 02:14 h

El pintor y escultor Rafael Lozano Bartolozzi falleció ayer de madrugada, a los 66 años, en su casa de Vespella, en Tarragona, a consecuencia de un proceso cancerígeno que le había tenido ingresado en un hospital de Barcelona cerca de un mes.
Lozano, considerado uno de los pintores navarros "más cosmopolitas", desarrolló la mayor parte de su carrera fuera de la Comunidad foral, aunque realizó varias exposiciones en Pamplona, entre ellas una en el Museo de Navarra, fue el autor de una cartel de la Feria del Toro y diseñó la plaza de la Paz, en Pamplona.
Rafael Lozano Bartolozzi estaba casado con Nuria Aimamí, con la que tenía un hijo, Nil, también artista. Era hijo del matrimonio de artistas que formaban Rafael Lozano de Sotés y Francis Bartolozzi y tenía tres hermanos: Marisa, Pedro, profesor de la Universidad de Navarra , y María del Mar, catedrática del Historia del Arte. Aunque afincado en Cataluña desde su juventud, viajaba frecuentemente a Pamplona desde Vespella, una localidad situada a 14 kilómetros de Tarragona de la que alcalde durante tres legislaturas en los años 90.
Rafael Lozano, que había cumplido 66 años el 14 de marzo, estaba preparando las obras para una nueva exposición, que iba a celebrarse en abril. Asimismo, ayer mismo se anunció que Bartolozzi sería uno de los artistas que iban a participar en una muestra en Valencia, que tenía como motivo el transporte en metro y tranvía.
Desde los años 60
Rafael Lozano Bartolozzi es "uno de los pintores navarros más cosmopolitas", aseguraba ayer Camino Paredes, experta en arte y ex directora general de Cultura. Aunque "un tanto ajeno a lo navarro", Paredes explicaba que había logrado tener una "presencia y se había hecho un nombre" en el panorama pictórico español. "Siempre pintó en el contexto de lo abstracto, pero con reminiscencias figurativas", describe la experta en arte.
Nacido en 1943, conocido tanto por su faceta de pintor como la de escultor, Lozano Bartolozzi había estudiado en los Escolapios y en el Instituto Ximénez de Rada de Pamplona y había pertenecido al Grupo Municipal de Dantzaris. En 1962 se traslada ya a Barcelona, en cuya Universidad cursa Bellas Artes. Es en estos momentos cuando el pintor pamplonés inicia su carrera artística y expositiva. Su relación con otros estudiantes y con profesores como Rafael Santos Torroella le permitieron mostrar sus primeras obras en la Sala Gaspar, una referencia en el mundo artístico de la Barcelona de aquellos años.
Influenciado por la obra de artistas como Millares, Saura y Tapies, y por la abstracción en general, desde 1965 participó en un sinnúmero de actividades culturales, que iban desde las exposiciones hasta los happenings, pasando por la gestión cultural, la creación de objetos de merchandising o de esculturas de los más diversos materiales.
Aunque como pintor mantenga siempre el lenguaje abstracto, fue regresando en las siguientes dos décadas a la figuración, hasta el punto de que se consagró como uno de los referentes españoles del pop-art. En estos años trabajó con el pintor Arranz Bravo. Fueron pareja artística durante 16 años, hasta 1983.
Ambos firmaron en 1970 el edificio de la fábrica Tipel de Partets del Vallés. Este trabajo, colorista, les trajo fama, pero también polémica. Fue su obra más significativa, y la que les dio popularidad, en parte por el intento de las autoridades de que se borrase, argumentando que podía distraer a los conductores de la autopista Barcelona-Gerona.
En 1975 mostró parte de su obra en la Ciudadela de Pamplona. Era la época en la que sus cuadros evocaban un "erotismo trangresivo de evocaciones fantásticas", que llevaron a que el crítico de arte José Corredor Matheos le bautizara como "un Gustave Doré de de nuestra época".
El informalismo
Tras representar a España en la Biennale de Venezia en 1980, su estilo va evolucionando hacia el llamado informalismo. En ese tiempo, poco después de romper con su compañero Arranz Bravo, explicaba a Diario de Navarralos objetivos de su pintura. "Plasmar los símbolos de la corrupción de la sociedad. Dar colores a lo triste y a lo sórdido y así destruirlo. Destruir las situaciones angustiosas del hombre. Que la gente disfrute. Y si la gente no disfruta, disfruto yo, que pinto para mi locura", decía en 1984.
De esa misma década data también su obra más conocida en Pamplona, y también la más controvertida: la plaza de la Paz, conocida popularmente como la "plaza de los txistus". La obra está compuesta por cinco farolas de hierro en forma de txistu, de 8,3 metros de altura, dos esculturas de mármol (una que representa a una mujer sin brazos y con los ojos vendados y la otra, a un hombre que sostiene sobre su espalda otra piedra redonda y de mayor tamaño) y dos grandes columnas. En 2001 el propio Rafael Lozano se encargó de su remodelación y remató las columnas con capiteles en forma de cubo en los que se puede leer la palabra "paz" en ocho idiomas.
Alcalde
A pesar de que había declarado no "creer nada en la política", a finales de los ochenta se presentó a la alcaldía de la localidad donde residía, Vespella de Gaia. A lo largo de las tres legislaturas en las que estuvo al frente del ayuntamiento, además de mejorar infraestructuras, hizo que se colocaran en la vía pública un buen número de esculturas, dibujos y otras obras de arte. El incendio que arrasó el pueblo en 1993, que se cobró seis vidas, marcó la obra del pintor navarro, que tomó una orientación más expresionistas y se inspiró en la catástrofe.
Esta etapa culmina en 1999 con la colocación dentro de la playa de Torredambarra de una escultura gigantesca, titulada Alfa & Omega, "un monumento a los marineros, al mar, al pueblo turístico y sobre todo al Mediterráneo". Desde entonces, y hasta su muerte, Bartolozzi siguió mostrando su obra en buen número de exposiciones, tanto en España como en Europa.

El pintor y escultor Rafael Bartolozzi muere en Tarragona a los 66 años

2009-03-23T11:38:00.000+01:00

http://www.elconfidencial.com/cache/2009/03/22/26_pintor_escultor_rafael_bartolozzi_muere_tarragona.html

CULTURA

El pintor y escultor Rafael Bartolozzi muere en Tarragona a los 66 años

EFE - 22/03/2009 23 : 28

Barcelona, 22 mar (EFE).- El pintor y escultor pamplonica Rafael Bartolozzi ha muerto hoy en Tarragona a los 66 años, según han informado fuentes de la fundación que lleva su nombre.

Bartolozzi, fue además alcalde de la localidad tarraconense de Vespella de Gaià durante unos años en los que imprimió carácter a esta localidad.

El arqueólogo Eudald Carbonell, que el pasado día 16 compartió un rato con el malogrado artista en su casa Margodi de Vespella de Gaià, donde residía, y que es además miembro de la Fundación Bartolozzi, ha dicho hoy que "con Rafael tuvimos pocos contactos para proyectos específicos, pero compartíamos la forma de pensar y de comunicarnos con la sociedad".

"Teníamos -ha añadido- la ilusión por una vida construida con valores críticos, nuestro interés por el entorno local al tiempo que le queríamos dar una proyección universal, y el arte como una forma de vida y de entender el mundo".
Perteneciente a la generación de artistas de los años 60, Bartolozzi inició en 1962 los estudios de Bellas Artes en la Universidad de Barcelona.

En sus inicios estuvo fascinado por la abstracción y la obra de Millares, Saura y Tàpies, pero al instalarse en Barcelona en 1962 fue retornando paulatinamente a la figuración y en las dos décadas siguientes, a partir de una neofiguración, se convirtió en uno de los principales representantes del Pop Art en España.

La obra más significativa de esta época fue el edificio pintado -más de 2.000 metros cuadrados- de la fábrica Tipel (1970), en Parets del Vallés, hoy cerrada.

En los años 80, fue representante español en la Bienal de Venecia y a partir de una lectura de la transvanguardia italiana y otras corrientes pictóricas del momento, fue evolucionando hacia el informalismo, si bien siempre con un referente real.
En los años 90, el incendio devastador que arrasó la práctica totalidad de la población de Vespella de Gaià marcó un hito en su obra, plasmada especialmente en "El incendio", una serie de pinturas inspiradas en la catástrofe y de tinte expresionista.

De 1999 es su gigantesca escultura "Alfa & Omega", situada en el mar frente a la playa de Torredembarra.

En 2003, constituyó la Fundación Bartolozzi, dedicada a la obra del artista y a la investigación plástica y científica. EFE jo/ap

Rafael Bartolozzi

2009-03-23T11:36:00.001+01:00

La naturaleza es tan viva
que crea la muerte
para su continuidad

(Bartolozzi- Haiku 25 Octubre 2000)

En el dia d’ahir hem rebut la dissortada noticia de la mort de Rafael Bartolozzi. El nostre condol a la seva familia, amics i a tots els amants de l’art que hem perdut un dels nostres.

Bones festes

2008-12-24T16:38:00.003+01:00

Felicitació nadalenca de Lagarto Serrano per a La Cerverina d'Art.