Tanguy, le surrealiste.

Diuen que Yves Tanguy (5 de gener de 1900, París -15 de gener de 1955 Woodbury, Connecticut, USA) va decidir ser pintor quan va veure una obra de Giorgio de Chirico l’any 1923. Sempre he pensat que l’art és perillós i que la pintura encara ho és més. Al MNAC es va fer una exposició de l’artista des dels seus inicis fins a les darreres obres fetes als EUA on s’havia radicat amb la seva segona esposa, la també pintora Kay Sage (Linn Sage, Albany, 1898 - Woodbury, 1963).

Dues pinzellades.
Tanguy era un autodidacta en la tècnica pictòrica (Picasso primer va tenir com a mestre al seu pare i després va anar a diferents institucions fins que avorrit les va abandonar), a més a més va decidir fer-se pintor ja d’adult, aleshores crida l’atenció l’elevat grau de perfecció tècnica que assoleix en la seva obra, la pintura de Tanguy és d’una tècnica depurada. Com va arribar a aquesta perfecció? El grup dels surrealistes a més d’intercanviar experiències, també ho feien amb les pràctiques pictòriques?
O és Tanguy qui experimenta i cerca respostes?
(Picasso deia que ell no buscava, trobava)

En els quadres de l’artista la terra es fon amb el cel, de fet aquest és el paisatge que es pot veure quan hi ha boira al mar, no hi ha horitzó. Tanguy era fill de pares bretons al morir el seu pare en 1908, la seva mare decideix tornar a Bretanya, al seu poble Locronan, Finisterre. A Finisterre, Bretanya, es produeix el fenòmen anomenat estran, que és una zona del litoral de plenamar i baixamar, aleshores és una zona que queda coberta d’aigua en la plenamar i descoberta en la baixamar. En aquesta àrea es dóna una ecologia especial, amb una fauna d’anèmones, petxines, estrelles de mar, crancs... i algues que viuen en aquestes condicions de dessecació i inundació. També com és un territori d’erosió es troben pedres o conglomerats desgastats per les aigües que a la vegada dibuixen en les arenes formes que depenen de la seva grandària i consistència. Moltes de les seves pintures recorden aquest paisatges als que el pintor va estar lligat tota la seva vida.
Al morir la segona dona d’Ives Tanguy, les cendres del pintor i les del seu amic Pierre Matisse que havien romàs conservades, van ser portades a França i escampades a la platja de Duarnenez, a la Bretanya.

Xago Serrano.