La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Premsa.

Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.


Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.


Nota a La Veu de la Segarra. 22 d'abril de 2011.


Nota a La Veu de la Segarra. 15 d'abril de 2011.



Nota a La Vanguardia. 23 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Segre.

Nota al Diari Segre, 22 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Veu de La Segarra.

Nota a La Veu de la Segarra, 22 d'abril de 2011.

Inauguració de la nova temporada 2011.

Benvolguts amics/gues i companys/es,

La Cerverina d'Art té el gust d'anunciar que torna a obrir les seves portes en motiu de l'inici d'aquesta nova temporada 2011.

Enguany, la primera exposició serà "ROUSSEAU, L'homme sauvage" de Queralt Antú, en una demostració de destresa en l'ús, combinació i diàleg entre la cal·ligrafia i la tipografia. La dissenyadora, realitzadora publicitària i llicenciada en filosofia, Queralt Antú fà dialogar i debatre les diferents elements, anteriorment esmentats, amb l'obra de Jean-Jacques Rousseau, que alhora arriba al visitant, mitjaçant la lectura de l'obra artística així com el text que s'hi plasma.

Per la seva temàtica evidentment literària aquesta exposició serà inaugurada el dia de Sant Jordi, el proper dissabte 23 d'abril de 2011 a les 19 hores.

Us hi esperem!

La Cerverina d'Art.

Arnau Alemany escriu sobre els 15 anys de La Cerverina d'Art.

Open publication - Free publishing - More el campanar

Seny Major // No. 7 // Febrer 2011.

Open publication - Free publishing - More segarra

Dossier 15 anys de La Cerverina d'Art a Segarra Actualitat.

Open publication - Free publishing - More 15 anys

Dossier 15 anys de LA CERVERINA D'ART, revista Segarra Actualitat, número 171, febrer 2011.

Montaditos d'Art, Jaume Moya

Montaditos d'art, un article de Jaume Moya a la Veu de la Segarra.

Festa Major d'Hivern: La Veu de La Segarra.

Article publicat a La Veu de la Segarra, 18 de febrer de 2011.

Locució de Xago Serrano a El Campanar.

Instruccions d’ús.

Estimats

Com un llibre antic i ben escrit aquesta participació ha de començar pels agraïments:

Agraïr a totes i cadascuna de les persones que han fet possible aquest acte entranyable i inoblidable per a nosaltres.

Agraïr a tots els que han tingut a bé, visitar La Cerverina d’Art en qualsevol de les seves activitats.

Agraïr a tothom que hagi confiat en nosaltres per a adquirir una obra d’art, esperem que aquesta compra enriqueixi les vostres vides perquè introduïr art a la nostra llar és introduïr bellesa al nostre esperit.

Agraïr a tots aquells que ens han acompanyat, donat suport i alè en aquesta ja important singladura, als que estan i als que ens han deixat (en especial recordo a una persona que a cada inauguració estava minuts abans de les set de la tarda davant la porta i si ens enraderíem ens renyia afectuosament).

Agraïr als artistes que ens han permès exposar les seves creacions a les parets de La Cerverina d’Art, tenim l’obligació de dir que tots, tots ens han deixat les seves obres sense demanar cap estipendi previ. Pot ser que aquesta sigui l’última activitat comercial que es basa en la confiança mútua i en l’encaixada de mans per a tancar una operació.

També dir i recordar que sense visitants i compradors i sense artistes, que cada vegada són més els que volen exposar, La Cerverina d’Art hauria tingut una curta trajectòria.

Moltes, moltes gràcies.


Capítol Primer. Aquesta és la història d’una porta.

És veritat!
I aquesta mostra és prova d’aixó, és molt probable que si aquesta porta no existís tampoc hi hauria La Cerverina d’Art.

Neruda deia que ell construïa les seves cases a partir d’una porta, nosaltres hem fet La Cerverina d’Art per donar-li sentit a aquesta porta.

Les portes són per a entrar i per a deixar entrar, entrar a un espai protegit de les inclemències del temps i dels Temps Foscos.

Quan tot ens és advers i quan pensem que la insània humana no té límits, ens queda l’art, l’obra d’art.

L’art ens pot guarir l’esperit de la desesperació davant la realitat, ens dóna l’empenta per a seguir caminant i el consol quan la vida s’apaga.

Qui no s’ha sentit traspassat a un altra dimensió, a un altre estat, quan el mossèn té la gentilesa d’obrir-nos les portes de Santa Maria al capvespre i l’aire de l’església es tenyeix del color dels vitralls?
Aleshores ens sentim nets i recomfortats

Nosaltres tenim la creença que l’art cura.
Que l’art guareix.
Que l’art ens fa millors.
Que l’art ens allibera.

Els artistes són aquesta estranya gent que es dedica a crear bellesa, la cerquen en coses molt rares i, de vegades, banals:
en unes sabates velles
en benzineres abandonades
en tolls d’aigua enmig de camins de terra
en una pipa que no és una pipa
en els petits còdols que deixen les aigües quan es retiren.

Els artistes veuen coses que nosaltres no veiem.

(Permeteu-me explicar-vos una petita o gran història de Cervera.
Quan Josep Maria Subirachs feia i erigia el Monument a la Generalitat que tenim ací, estava enamorat d’una companya de feina de la Pilar (Pilar Porredon) i meva. Les seves inicials (MF) estan escampades i posades en llocs clau del monument. Per tant, aquest monument grandiós i cerimonial duu en el seu interior una petita o gran història d’amor)





Com sabeu aquest monument té una entrada, una porta i un passadís que s’obre cap a l’escultura i a una lectura.

Per a l’escultor un dels llocs més formosos de la ciutat es troba o es trobava a l’esquena de la porta d’entrada al monument:
El mur de gastades pedres del jardí de la Casa Caritat.

Les pedres erosionades, estranyament simètriques, les seves ombres que canvien segons la llum dels dies i segons els diferents moments del dia encisaven a Subirachs i no només s’extasiava mirant-lo sinó que també l’acaronava amb les mans quan ningú el veia.


Segon capítol. Sense Cervera no hi hauria La Cerverina.

Les ciutats, a mida que les mirem, es van fent invisibles als nostres ulls, una boirina espessa les va desfent així com les escultures urbanes que, de cop, desapareixen a la nostra mirada.

És per això que Alexander Calder o César Manrique creen les seves escultures mòbils que sempre estan canviant segons el vent, són sempre les mateixes, però sempre diferents. Les fan així per a que no desapareguin com les escultures que romanen fixes o com desapareixen les pròpies ciutats.

Aleshores, arriba un viatger, un artista, i ens diu mireu com la llum cau sobre aquest mur creant un joc d’ombres xineses i nosaltres diem: És veritat!

I ens diuen, mireu com el Carrer Major es trenca en mil perspectives, perquè el carrer Major no és una línia, no és un carrer traçat amb tiralínies, les cases entren i surten i el carrer fa revolts i més revolts, i les perspectives canvien si ens posem a un costat o a l’altre.

I ens diuen, mireu com els carrers es perden, al final, als camps de cereals i que moltes de les perspectives ciutadanes es perden entre les pujades dels propers turons.

I el viatger ens diu, el vostre paisatge canvia constantment, ara és groc, demà marró i després verd clar que s’anirà fent maragda i un altra vegada groc. És un paisatge humanitzat, profundament humanitzat –està fet per l’home per a bé o per a mal– com una obra d’art que també està feta per la mà de l’home.

Aquesta ciutat és traïdora.

Amagada al Coll de les Sabines, és una sirena que encisa al visitant amb el seus cants.

És una ciutat que te la duus posada allà on vagis.

Diuen els urbanistes que la ciutat és la més gran obra d’art, ha estat creada per l’home per als homes, que està feta de temps, d’història és el sediment del treball i la imaginació de les generacions que ens han precedit. La ciutat és de tots i dels que vindràn.

Si no estiméssim aquesta ciutat, de vegades bruta i deixada, però sempre daurada sota el sol de la Segarra, no hi hauria La Cerverina d’Art.

Ciutadans

La Cerverina d’Art ens ha fet rics.

No en diners, ni en grans propietats, sino en amistats i estimació (aquest acte n’és testimoni).

El comerç cultural NO fa grans negocis, a menys que parlem dels grans especuladors de l’art o de les grans cases de subhastes on es parla de milions i milions d’euros, però mai d’artistes.

El comerç que apropa la cultura a la gent, és la petita llibreria que té dues prestatgeries, una amb les novetats i l’altre amb llibres de segona mà, un lloc on fullegar les noves compres. I algú que et coneix i et recomana l’última lectura.

Nosaltres volíem una galeria que fos com una tassa de tè d’aquelles vaixelles d’abans, de porcellana blanca amb una banda blava. Blanca per a que es donés importància a l’obra exposada i el blau, color modernista d’aquells temps en que no teníem por als colors.

Una tassa de tè que es beu lentament a les tardes, el tè és una beguda suau que entra a poc a poc als sentits, primer el subtil gust, després l’aroma i després la sensació reconfortant.

Aleshores per què obrir un comerç cultural?

Recordem que quan vam obrir la Galeria, no ens recomanaven una tenda de roba, les recomanacions eren que obríssim un local de frankfurts.

Era una mica estrany, però les recomanacions eren un frankfurt. Potser al 95 a la gent li agradés molt el frankfurt o hi havia una gran admiració vers allò germànic… No ho sabem.

El problema era que no sabíem fer frankfurts i, a més a més, NO ens agraden gaire.

Pilar (Pilar Porredon) i jo, ens considerem per damunt de tot, ciutadans, i hem intentat transmetre aquesta idea al nostres fills.

Ser ciutadans implica tenir drets i obligacions; nosaltres ens sentim responsables i solidaris dels nostres veïns. No ens sentim responsables davant els grans pares de la pàtria, ni dels grans esdeveniments de la Història, ens sentim responsables del veïns del nostre carrer, del nostre barri, de la nostra ciutat.

I ens sentim part i volem ser solidaris amb ells. I ser solidaris ho entenem com el caminar al costat de la nostra gent, no davant ni darrera, sinó al costat.

L’art fa molt de temps que s’ha democratitzat, que s’ha fet ciutadà, ja no està solament en les cases dels grans senyors, ni solamant en les col·leccions dels bancs.

Fa molt de temps que ha sortit a caminar; des dels grans muralistes mexicans que portaren la història del seus pobles a les parets per a que tots la poguéssin veure i llegir, als grafitters actuals que preténen fer la ciutat més amable i més conscient de si mateixa.

Des del Renaixement que els pintors estan fent gravats de les seves obres per a arribar a un públic més gran, més ampli.

Tenim dret com a ciutadans a la bellesa, no som només consumidors i un número a les estadístiques. Som persones, necessitem la bellesa que l’art ens dóna. L’hauríem d’exigir en l’edilícia, en l’arquitectura de les nostres ciutats, en les escultures que s’alcen – per a que no siguin només del militar amb el sabre –, en l’ajardinament dels nostres barris. Som persones, som ciutadans…

La Cerverina d’Art ens ha fet rics gràcies a vosaltres.



Cloenda.

Quinze llambordes
sobrevolen el carrer Major
Quinze llambordes bombardegen
Margarides de paper
Confetti i bombolles de sabó
Quinze llambordes
Amb la rosada de la primavera
Amb el calor daurat de l’estiu
Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major
Trencant la son
De la ciutat
Amb un bombardeig
De llum i color

Llambordes lluentes
Pulides per mil curses
Per mil encàrrecs
Per mil il·lusions
De la vella ciutat

Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major

Quinze llambordes
Estan tocant
A
Festa Major


Estimats, volem acabar
Amb un regal per a tots vosaltres
Amb la que nosaltres creiem
És la millor cançó d’agraïment.

Comença a escoltar-se la cançó "Gracias a la vida" de Violeta Parra interpretada per la cantant xilena Andrea Andreu.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

Xago Serrano parla davant els assistents de la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major, bombardejant margarides de paper".


La Cerverina d'Art va ser convidada per la cafeteria, i ja centre cultural, El Campanar amb motiu del quinzè aniversari de la galeria segarrenca. Amb molt de gust la Cerverina presentà la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major" a càrrec de Santiago (Xago) Serrano, alma mater del projecte La Cerverina d'Art.

En Xago va repassar quinze anys d'història de la galeria, any a any, i va destacar la vàlua del suport que ha rebut de la ciutadania de Cervera i La Segarra que ha permès que artistes de nomenada dins i fora de Catalunya s'interessin per aquest petit racó que Cervera guarda per a ells.

Alhora en Xago va destacar la molt necessària i ineludible feina de Pilar Porredon –dona de'n Xago i directora adjunta de la galeria– en la seva labor inesgotable en la difusió i promoció de la galeria i en la seva tasca de relacions amb els diferents artistes.

Al final de l'acte, la intèrpret xilena Andrea Andreu interpretà l'emotiu tema "Gracias a la vida" de la també andina Violeta Parra.

Per tot plegat, moltes gràcies a tothom –dins i fora– de la galeria.

Molt agraïts,


La Cerverina d'Art.


Andrea Andreu interpretà Gracias a la vida de Violeta Parra.

Fem poble: La nostra gent (El campanar).

Conferència de LA CERVERINA D'ART a El Campanar, Cervera, Lleida.

El Campanar homenatja La Cerverina d'Art.

AGRAÏMENTS

Diuen que “de vegades els somnis es fan realitat”. Val la pena somniar, perquè quan un somni es fa realitat. ÉS FANTÀSTIC!

Volem donar gràcies infinites a tots els que heu fet possible que LA CERVERINA D’ART arribés a ser el nostre somni i que aquest somni es mantingués en peu durant 15 anys. Sense vosaltres, els fidels amics que cada temporada ens heu acompanyat amb la vostra presència, en les diferents mostres d’art que han vestit les parets de la galeria, ben segur, que no hauria estat possible. GRÀCIES!

Volem donar les gràcies als qui, a més a més, heu fet ressò de la nostra activitat, ja sigui a través de les diferents publicacions periòdiques de la nostra comarca o ciutat, amb la crítica assenyada i immillorable dels especialistes en art, als docents, professors d’art i disseny dels diferents instituts que sovint heu vingut amb els vostres alumnes o els heu adreçat avisitar una determinada exposició, o per què no?, amb la simple i valuosa comunicació entre els visitants. GRÀCIES!

Finalment i d’una manera especial volem donar les gràcies més sinceres iprofundes a Carme Bonet i al seu cercle, bona amiga que, amb la seva inquietud per tot el que fa referència a la nostra ciutat, ha estat capaç d’organitzar aquesta meravellosa FESTA SORPRESA, que s’ha fet realitat perquè vosaltres, els amics de l’art, la fotografia, l’artesania, la poesia o la música, heu donat una resposta entusiasta a la seva invitació. GRÀCIES!

No volem oblidar-nos de les persones que, des del començament d’aquesta fantàstica aventura, ens varen donar ànims i van felicitar la nostra iniciativa i que ara, malauradament, no són entre nosaltres, GRÀCIES!

Mai no haguéssim pogut imaginar-nos una vivència semblant. La veritat és que ha estat per a nosaltres un GRAN SOMNI, no somniat. Tanmateix, volem dir-vos que Sí que ha despertat en nosaltres, més enllà de l’emoció viscuda, les ganes i l’energia suficient per a continuar endavant amb el nostre somni “.

La Cerverina d’Art.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

Felicitacions amicals.

Familia:
Lo vuestro en Cervera es digno de admirar.
Espero que os vaya muy bien todo lo que estáis organizando.

Aupa y zorionak!
Osasuna!

Blanquipaco

////////////////////////////////////////////////////////////

Que vagi molt bé demà,
la commemoració dels primers 15 anys de La Cerverina D'art,
a "El Campanar".

Felicitacions!!!! i abraçades.
Rosa Fabregat.

////////////////////////////////////////////////////////////


Felicitació a càrrec de … Pedrós.
Moltes gràcies amics!

"El campanar" homenatja LA CERVERINA D'ART.

Moltes gràcies.

15 anys de La Cerverina d'Art a la premsa.

Escrit per Xavier Santesmasses i publicat al Diari Segre, 24 de desembre de 2010.


Escrit per Oriol L. Serrano i publicat a La Veu de la Segarra, 31 de desembre de 2010.


Escrit per Oriol L. Serrano i publicat al Diari Segre, 31 de desembre de 2010.

Bones festes i bon any a tothom.

Fa quinze anys, La Cerverina d’Art, la galeria del Carrer Major de Cervera, obria les seves portes procurant apropar l’art i les arts plàstiques a la ciutadania cerverina. Es mirava d’oferir noves lectures del paisatge segarrenc, un nou retrat de les sàvies pedres que expliquen la història de la comarca i, en part, de tot un país. Es presentaven mirades llunyanes – del racons més llunyans dels mars, dels oceans, d’orient i del Nou Món – i de noms consagrats d’aquesta terra.

La Cerverina d’Art naixia d’un somni, on una família s’unia amb el fi de veure’s part de l’art treballant amb ell, per a ell, difonent-lo i defensant-lo. Aquest projecte es materialitzaria a Cervera, la ubicació idònia, confluència de múltiples estils artístics i arquitectònics, com el Romànic, el Gòtic, el Barroc, el Modernisme, l’Art Déco o l’art contemporani. I, sense oblidar, un pictòric teló de fons, el paisatge estival de milions de pinzells daurats deixant-se endur per l’atzar del vent, o el gebre que es deixa anar pels vidres i les fulles després d’una gèlida nit hivernal.

Entre les diferents meravelles cerverines, en destacava el Carrer Major. Aquest carrer; que de primer antuvi era ple de vida, color i moviment i vibrava al so de les llambordes picapedreres; ara romania, en aquell mil nou-cents noranta-cinc, moix, musti i tímid. Lluny de l’apressada i atrafegada història que s’atresora a les llindes i ampits de portes i finestres i als balcons de pedra del carrer.

Al número cent cinc hi havia hagut una barberia amb una portalada modernista imponent que s’havia apagat com una nit d’hivern, com havia passat en d’altres façanes veïnes, i ara era aquella fusta erma i vella i que callava davant del pas del anys. Aquella barberia va acollir el somni de la galeria La Cerverina d’Art.

Les barberies i les perruqueries són espais on s’acostumen a explicar històries curioses – d’aquestes, moltes seran oblidades però d’altres seran novel·lades i algunes seran pel·lícules ja clàssiques avui en dia – mentre s’embelleix allò quotidià: els cabells, la barba, el bigoti, les ungles, un mateix. Hom entra a la barberia i demana que li tallin els cabells; que s’hi apliqui una loció que els faci lluir; compara el seu tallat amb el de les revistes que té a l’abast de la mà; comenta la llargada dels seus cabells, els del presentador de les notícies i el pèl de la barba, del nas i les orelles; comenta la política local, el gol del jove davanter de la cantera del Barça i el color de la façana de ca l’espardenyer. Més tard, un altre client comenta la nit amb la dona i un altre explica la pena de la esposa i, un tercer, que la recorda a diari, a cada hora. Un nou personatge entra a la sala i explica que un bòvid li ha caigut a la rasa i que vol les patilles més curtes.

A la Cerverina – nom comú adquirit al llarg dels anys atorgat pels propis visitants – s’han explicat milers d’històries. Algunes narracions eren llunyanes: de vestits exòtics i ulls allargassats, de pells fosques i paisatges onírics; d’altres explicaven vides ignotes de mons interiors o vides recognoscibles en mons exteriors. Hem vist edificis que s’empassaven cotxes arbres i avions, màquines que engolien pedres col·locades com un trencaclosques. S’han relatat històries que no hem entès, però ens han agradat. Algunes ens han fet ballar – a ritme de bossanova, de jazz o al compàs suau d’una flauta travessera, un violoncel, un violí o una guitarra clàssica –. En tot aquest temps s’han donat bones i alegres notícies, tanmateix, malauradament, també hi hagut espai per a les tristes o no tan bones.

I encara som aquí, la galeria encara és d’art i és cerverina. Diuen que el “fracàs només demostra que el desig no va ser prou intens”[1]. La Cerverina d’Art ha clos el seu quinzè any de vida i el nostre desig, que és prou intens, és dir-vos, com es diu a diari centenars de cops a perruqueries i barberies: fins a la propera.

[1] LECONTE, Patrice, “Le mari de la coiffeuse”, 35mm, França, 1990.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Algunes de les obres d'Akihito Asano exposades a La Cerverina d'Art.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Article a La Veu de La Segarra, 10 de de 2010.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Article al Diari Segre, 10 de setembre de 2010.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Article a Segarra Actualitat, Setembre 2010

Ramon Puigpelat a la Cerverina d'Art

La Segarra (Agost 2010)

Regió 7 (13/08/2010)

La Veu de la Segarra (13/08/2010)

Solana Marticorena. Passió pel color

Impressiona l’obra exposada a La Cerverina d’Art per la vehemència amb què l’autora dóna color a les seves teles. D’immediat ens commou la intensitat de llum que sorgeix d’aquestes pintures. És un obra completament abstracta però hi veiem el reflex d’un paisatge anterior, que no és estàtic, sinó que vibra segons les cadències de les sensacions de la seva creadora, perquè hi aboca, apassionadament, tot un batec d’històries no concretes que són la transposició a la tela o al paper d’un estat d’ànim.

Si analitzem l’obra podem veure com les pinzellades conformen les intensitats d’un mateix to i també com uns petits detalls en groc o vermell intensifiquen la seva llum.

En un altre conjunt, els colors queden tancats dins la línia per encaixar-los en unes formes plenes de moviment que porten la mirada de l’espectador a moure’s en el ritme que aquestes configuracions marquen. En el segon espai s’hi exposen uns treballs realitzats amb tinta xinesa, on es pot seguir un curiós procés de realització, des d’unes estructures que intenten posicionar-se sobre l’espai blanc, fins a l’ocupació total d’aquest espai, una vegada més, amb uns moviments marcats per la inclinació de les formes, que donen vida a les intrigants imatges. La Solana portava dins seu aquesta necessitat de fer sorgir línies, profunditats i colors per compondre l’obra pictòrica. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Buenos Aires, però la trobava massa acadèmica per poder materialitzar les seves aspiracions i llavors va buscar directament reconeguts mestres que l’ajudessin a expressar aquell garbuix de sensacions que portava dins seu. Un d’ells, Carlos Gorriarena, un home que creia que “malauradament en el món actual l’extensió havia suplantat la intensitat”, era un dels pintors més reconeguts del seu país, i com la Solana havia abandonat també els seus estudis a l’Escola de Belles Arts, per tant suposo que la va acollir al seu taller amb la curiositat d’explorar tot allò que podria extreure d’aquella adolescent que li estava demanant ajut. Diu la Solana que va ser ell qui li va ensenyar a treballar amb el color i la seva relació va ser tan intensa que la vídua del pintor li ha proposat exposar a la seva pròpia galeria.

Un dels deixebles d’aquell mestre, González Perrin, va ser un altre dels seus mestres i qui la introduiria en l’arterapia’, una vessant artística que enllaça psicologia i art en la millora de l’estat d’ànim de certes persones amb deficiències.

L’autora és argentina però té rels cerverines, és una Turull. El seu avi Josep, que ha mort recentment, era el germà del Ramon, que havia deixat les nostres terres als anys 50 per raure a l’Argentina, i fa tan sols uns mesos s’emocionava cada vegada que la seva néta Solana li explicava que exposaria a la seva enyorada Cervera, una ciutat que l’autora ha après a estimar des de la llunyania i que ara la rep no tan sols per qui és, sinó per tot allò que és capaç de realitzar.

Teresa Salat, La Segarra - juliol 2010 (Núm. 164)

Pintures coloristes en la nova mostra de La Cerverina d'Art

Pintura colorista en La Cerverina d'Art

Publicat a La Mañana, 14 de juliol de 2010.

La Cerverina inaugura exposició

Segre, 9 de juliol de 2010.

Arnau Alemany a la premsa.

Article de Teresa Salat publicat a la Segarra Actualitat, Juny 2010.

SENYORES Y SENYORS


Passeu passeu a la nova temporada de La Cerverina d’Art del 2010
Passeu paseu
A la galeria de Cervera
Us avisem que no hi hauran
Dracs de foc (els santjordis els han exterminats)
Ni elefants voladors (tots estan contractats per la Disney)
Ni rinoceronts metàl·lics
Ni ornitorincs sense papers
Ni indocumentats okapis
Ni dodos il·legals i extints
Si que hi hauran les pintures màgiques d’Arnau Alemany del 5 de juny al 4 de juliol
Les pintures plenes de color sud-americà de Solana Marticorena del 10 de juliol al 5 d’agost
I més obra gràfica i pintures del nostre conterrani Ramon Puigpelat del 7 al 31 d’agost
Més noves obres “orientals” d’Akihito Asano del 4 al 30 de setembre

PASSEU PASSEU

HONORABLES
EXCEL·LENTS
EXCEL·LENTÍSSIMS
IL·LUSTRES
IL·LUSTRÍSSIMS
MAGNÍFICS
DISTINGITS
CIUTADANS
CONCIUTADANS
COMPATRIOTES
COMPANYS
CAMARADES
CORRELIGIONARIS
COL·LEGUES
VEÏNS
BENVOLGUTS
AMICS
I
AMORS, AMORETS I AMORÀS D’ AHIR, D’ARA I DE DEMÀ SOU
TOTS BENVINGUTS A LA CERVERINA D’ART

--------------------------------------------

SEÑORAS Y SEÑORES

Pasad pasad a la nueva temporada de La Cerverina d’Art de 2010
Pasad pasad
A la galería de Cervera
Avisamos de antemano que no habrán
Dragones de fuego (los sanjorges los han exterminado)
Ni elefantes voladores (todos están contratados por la Disney)
Ni rinocerontes metálicos
Ni ornitorrincos sin papeles
Ni indocumentados okapis
Ni dodos ilegales y extintos

Si que hay las pinturas mágicas de Arnau Alemany del 5 de junio al 4 de julio
Las pinturas plenas de color sudamericano de Solana Marticorena del 10 de julio al 5 de agosto
Y más obra gráfica y más pinturas del nuestro coterráneo Ramón Puigpelat del 7 al 31 de agosto
Y
Más obras “orientales” de Akihito Asano del 4 al 30 de setiembre

PASAD PASAD

HONORABLES
EXCELENTES
EXCELENTÍSIMOS
ILUSTRES
ILUSTRÍSIMOS
MAGNÍFICOS
DISTINGUIDOS
CIUDADANOS
CONCIUDADANOS
COMPATRIOTAS
COMPAÑEROS
CAMARADAS
CORRELIGIONARIOS
COLEGAS
VECINOS
AMIGOS

Y

AMORES, AMORCITOS Y AMORAZOS DE AYER, AHORA Y MAÑANA SED TODOS BIENVENIDOS A LA CERVERINA D’ART.

El pintor Arnau Alemany inaugura aquest dissabte la nova temporada 2010 de La Cerverina d'Art

Publicat al Diari Segre, 4 de juny de 2010.

La Cerverina d'Art abre su temporada con Arnau Alemany.

Publicat a La Mañana, 4 de juny de 2010.

Arnau Alemany a la premsa.

Publicat a La Mañana, 4 de juny de 2010.



Publicat al diari Segre, 4 de juny de 2010.

Estimats amics,

La Cerverina d’Art inaugura la temporada 2010 amb una nova exposició de l’artista Arnau Alemany.

Arnau Alemany (Barcelona, 1948) ha exposat la seva singular obra pictòrica a Nova York, Paris, Lyon, Chicago, San Francisco, Madrid, València, Barcelona, entre altres. En les seves creacions juga amb l’hiperrealisme “surrealista” creant paisatges imaginaris, improbables, on situa els objectes i els edificis urbans en entorns desconcertants, rodejats de misteri dins una atmosfera sovint ennuvolada i màgica.

Inclòs en el Museu Espanyol del Surrealisme es considerat actualment un dels principals surrealistes del món

En aquesta nova exposició a La Cerverina d’Art tindrem l’oportunitat de contemplar obra original de l’artista, olis, a més a més de les seves últimes creacions litogràfiques

L’exposició s’inaugurarà el proper dissabte 5 de juny a les 19 hores a La Cerverina d’Art. Romandrà oberta del 5 de juny al 4 de juliol. Com és habitual, la galeria obrirà tots els dies d’11 a 14 i de 18 a 21 hores. (menys el dimarts)

Inauguració: dissabte 5 de juny a les 19 h.
a La Cerverina d’Art
c. Major 105
Cervera. Lleida

Exposició: del 5 de juny al 4 de juliol

Horari: tots els dies d’11 a 14 i de 18 a 21 h
(dimarts tancat)

Estimados,

La Cerverinad’Art inaugura la temporada 2010 con una nueva exposición del artista Arnau Alemany.

Arnau Alemany (Barcelona, 1948) ha expuesto su singular obra pictórica en Nueva York, París, Lyon, Chicago, San Francisco, Madrid, Valencia y Barcelona entre otras ciudades. En sus creaciones juega con el hiperrealismo “surrealista” creando paisajes imaginarios, improbables, donde sitúa los objetos y los edificios urbanos en entornos desconcertantes, rodeados de misterio en una atmósfera encapotada y mágica.

Incorporado al Museo Español del Surrealismo es considerado actualmente uno de los principales artistas surrealistas del mundo.

En esta nueva exposición a La Cerverina d’Art tendremos la oportunidad de contemplar obra original del artista, oleos, además de las últimas creaciones litográficas.

La exposición se inaugura el próximo sábado 5 de junio a las 19 horas a La Cerverina d’Art. Estará abierta desde el 5 de junio al 4 de julio. El horario es el habitual de la Galería, todos los días de 11 a 14 y de 18 a 21 horas, el martes cerrado.

Inauguración: Sábado 5 de junio a las 19 horas
a La cerverina d’Art
c/ Mayor, 105
Cervera, Lleida

Exposición: del 5 de junio a 4 de julio

Horario: Todos los días de 11 a 14 y de 18 a 21 hs.
(martes cerrado)