La Cerverina d'Art

JOSEP MARIA CABAYOL, DEDICACIÓ SERENA I TENAÇ A LA PINTURA L'obra més actual de Josep Maria Cabayol es caracteritza per l'elaboració acurada, per l'anàlisi detallada dels elements que hi figuren, potser per una recreació sobre un mateix tema, vist i estudiat des de vessants o punts de vista diferents, poc diferents tanmateix, però que permeten aprofundir en l'estudi de detalls. Josep M. Cabayol Serramià va mostrar des de molt jove la inquietud per la pintura. Des de 1966 va freqüentar el taller del pintor Salvador Masana, del qual ve rebre no només unes nocions elementals sobre la forma de manejar el llapis i els pinzells, de tractar els colors i d'observar-ne les masses en el paisatge natural, sinó també, i potser principalment, l'impuls i l'ànim per seguir el camí pel qual mostrava predisposició i voluntat. De 1969 a 1971 va cursar estudis a l'Escola d'arts i Oficis de Palma de Mallorca. En aquests anys participà en diversos certàmens juvenils d'art de Vilanova i de Barcelona, en algun dels quals resultà guardonat. El 1969 presentà la primera exposició individual al Foment Vilanoví. A partir d'aquesta data ha realitzat peròdicament exposicions personals a Vilanova, a Barcelona, a Palma de Mallorca, i en altres ciutats de Catalunya, al Marroc i als EUA. A més, ha participat en diverses col·lectives. Josep M. Cabayol ha conreat bàsicament el paisatge, amb atenció especial per la composició geomètrica de les edificacions, tant rurals com urbanes, i pels efectes de la llum, més que no pas per les ponoràmiques del paisatge natural, amb els elements físics de la geografia i amb la vegetació que els és inherent. Les vistes de terrats urbans el motivaren de forma directa. Josep M. Cabayol, progressivament, anà fixant l'esguard en l'efecte de la llum sobre la superfície de les construccions i, de forma particular, en la rica varietat en tonalitats diverses entorn del blanc, i d'alguns colors tènues que l'acompanyen. El coneixement de la illa d'Eivissa, cap al 1976, fou per a Josep M. Cabayol un descobriment personal que li serví de tema preferent per a la pintura. Des de llavors s'ha centrat principalment en els fragments de construccions populars en tons blancs o molt clars. De forma semblant a com conegué el paisatge d'Eivissa, en un viatge descobrí el del Marroc. Des de 1995 hi ha fet diverses estades, amb la finalitat d'admirar les cases i els conjunts d'edificacions amb predomini de façanes blanques d'algunes zones del país -com ara Xauen, Rabat i altres- amb una observació atenta dels detalls, per prendre apunts i notes, que han inspirat una bona part de l'obra dels darrers anys. Al llarg de la vida, en diverses èpoques, ha realitzat composicions de fruites i estudis sobre les superficies d'objectes de vidre, i els efectes produïts per la llum en els reflexos i en les transparències. Els darrers anys ha aprofundit més en l'execució de les obres, dins de les temàtiques citades, a base de més dibuix, d'una observació més precisa de les estructures i els matisos de colors en les superfícies, cercant més realisme. Des del seu taller, la riquesa de formes, de textures, de matisos de color en unes carbasses, unes magranes, uns codonys, uns cargols de mar, la superfície de la taula que els suporta, etc. ha inspirat un bon conjunt de realitzacions. Josep M. Cabayol procura dedicar a la pintura diverses hores cada dia, sense pressa, fruint en l'etudi de l'objecte de l'obra i de l'execució lenta però ben elaborada. Francesc X. Puig Rovira