30 de juliol 2013
24 de juliol 2013
Adéu Ferran.
Ahir va arribar una notícia colpidora per l'èter de la xarxa, la mort de'n Ferran de Cal Talaveró i tots els qui el coneixíem personalment, a la seva família i la seva tasca no vam necessitar més per a saber de qui es parlava: En Ferran de Cal Talaveró, a la vella parla de Ponent on tu ets d'un cal, d'un col·lectiu, d'un grup humà; en Ferran és del món de l'art, que no té fronteres, ni banderes, fora de les de la llibertat. Per això Cal Talaveró al bell mig de l'Urgell com un far, com una illa, com un turó. No podré anar a dir-li adéu, només recordar la darrera vegada que el vaig veure quan acabava de comprar el pa a Cervera on feia parada per anar a cercar un que li agradava, el pa de les terres de Ponent, tan necessari; lluïa una preciosa camisa de colors llampants i li vaig dir que només ell podia dur una camisa tan maca, vam riure una bona estona, ens vam acomiadar i ens vam donar records per la família. Ferran, no podré anar a dir-te adéu pero sí que em posaré una camisa de colors ben llampants, com la teva.
21 de juny 2013
20 de juny 2013
R. Pomel a LA CERVERINA D'ART
Actualment, la pintura hiperrealista ha aconseguit rebre una nomenada important. Noms com James Rieck, Simon Hennessey o Richard Estes, són l'avantguarda d'aquesta tendència.
La Cerverina d'Art us convida a l'increïble màgia de R. Pomel. Els seus bodegons, d'una sorprenent bellesa plàstica, seran a la nostra galeria a partir d'aquest dissabte 22 de juny.
No us la perdeu i no en quedareu decebuts.
17 de maig 2013
11 de maig 2013
Pa amb colze: Fira de Sant Isidre.
Estimats i estimades,
Coïncidint amb la Fira de Sant Isidre, la nostra galeria inaugura aquesta nova temporada i ho duu a terme mitjançant la col·lectiva “Pa amb colze”.
“Pa amb colze” reuneix a artistes de diferents disciplines que van des de la pintura al vídeo,
passant per la fotografia artística.
El pa, com l’art, ha anat evolucionant però sempre ha destacat pels referents tradicionals. Prenent aquesta filosofia i revivint l’essència de l’obra artística, neix la idea d’aquesta col·lectiva: obra artística que pren com a inici i origen de la creativitat el pa.
Els diferents artistes que han acceptat la nostra invitació a participar són:
Carles Guitart
Joan Porredon
Ramon Puigpelat
Victor Ramírez
Queralt Antú Serrano
Us convidem a la inauguració
de la nova temporada de
LA CERVERINA D’ART,
aquest dissabte a les set de la tarda a la nostra galeria del
carrer Major de Cervera.
INAUGURACIÓ
dissabte, 11 de maig de 2013
a LA CERVERINA D’ART a les 19h.
EXPOSICIÓ
del 11 de maig al 16 de juny de 2013
HORARI
Obert d’11 a 14h i de 18 a 21h.
Dimarts tancat
Diumenges i festius tarda tancat
LLOC
LA CERVERINA D’ART
Carrer Major, 105.
Cervera - Lleida
10 de maig 2013
03 d’octubre 2012
01 d’octubre 2012
Presentació inaugural: Mari Itô.
EL NOSTRE TERRATRÈMOL INTERIOR
Bona tarda aquest primer dia de setembre del dotzè any del nou mil·leni.
Benvinguts tots a La Cerverina d'Art.
Benvinguda Mati Ito
Amb la vostra comprensió us demano uns minuts per a explicar-vos una petita història personal.
Els primers records que tinc del terratrèmol en el meu pais del Sud són les dones que sortien al carrer, es mesaven els cabells i es donaven cops al pit cridant:
Misericòrdia Senyor
M'espantaven més que el seisme. Aquests crits em van acompanyar durant tots els meus malsons infantils.
Després amb els anys he arribat a pensar que demanar Misericòrdia als Deus, a la Natura, és una blasfèmia, un despropòsit.
Els Deus, la Natura, ens han donat aquesta Casa, aquesta Terra per a viure, per a comprendre-la com és, per a preparar-nos i soportar la seva ira i per agraïr els seus fruïts.
La Natura avisa amb temps, hi ha signes en la terra, en el mar, en l'aire, en els ocells, en els animals que murmuren que vindrà el seisme, ens cal aprendre a llegir-los i preparar-nos.
El seisme és la totalitat donat que es mou el que pensavem era innamobible, el que és etern.
I ens deixa orfes del tot.
Aleshores sempre m'ha despertat tant la curiositat, com la necessitat de tenir respostes, de conéixer que fan altres pobles, altres cultures allunyades a la meva.
Qué fan els islandesos que viuen damunt una terra que està sempre en moviment i transformació?
I sobre tot aprendre japonés.
He llegit (si m'equivoco ells em corretgiran)
que damunt la desgràcia la gent japonesa no demostra el seu dolor
No, perque no el senti
No, perque no pateixi
No, perque no estigui estripada per dintre
Sinó
perquè mostrar dolor pot augmentar el dolor de l'altre
Aquest acte d'altruïsme a mi em commou
De la poesia es diu que serveix per a ordenar el món.
Per fer-lo més comprensible.
L'Art ens serveix per fixar el món
Detenir-lo en l'espai i en el temps.
En una mil·lèssima de segon.
Tot.
Un paisatge es fa etern, no canviarà mai més
Un somriure és per a tots els temps.
Una mirada per a tots
Un crit que no calla mai.
Una denúncia que va encara més enllà del moment
Un moment d'alegria per a sempre més.
L'art detura el món i ens el posa a les nostres mans, al nostre abast.
L'art ens reconforta davant el que no entenem o el que ens supera
Una de les últimes obres de Goya feta al seu exil·li definitiu a Burdeus als 82 anys, és el dibuix d'un ancià amb una llarga barba blanca i amb bastó. A sota hi ha una inscripció que diu: Aun aprendo.
És veritat, encara estem aprenent
SANTUARI D'ISE
El temple Shinto d'ISE
reneix cada vint anys
de si mateix
Cada vint anys
torna a néixer exactament igual
com va morir
des de l'any quart AC
Cada vint anys
el poble Shinto
creu que la Natura
mort i torna a néixer
cada vint anys.
Si al ganivet
que estàs usant
per tallar el pà
de cada dia
l'hi has canviat
varies vegades
el manec i la fulla
és encara
el mateix ganivet?
Per al poble Shinto
vuit milions de deitats
vetllen per la Natura
el seu alè
ho impregna tot
Tot és sagrat
res és prosaïc
No sé bé
si és la serp
que neda a l'aigua
o l'aigua que dibuixa
la serp.
Si gairebé no puc caminar
i no tinc forces
per aixecar-me
per damunt del mur
i ja no veig
més enllà de la nostra porta
Encara soc el mateix d'ahir?
La serp canvia de pell
cada any
Les nostres cèl·lules
es renoven cada set anys
El temple d'ISE
es reconstrueix cada vint anys
La Terra es renova
en cada seisme.
Moltes gràcies
una vegada més a Mari
per portar la seva obra a La Cerverina d'Art
i a tots vosaltres per la vostra assistència i amistat.
Bona tarda aquest primer dia de setembre del dotzè any del nou mil·leni.
Benvinguts tots a La Cerverina d'Art.
Benvinguda Mati Ito
Amb la vostra comprensió us demano uns minuts per a explicar-vos una petita història personal.
Els primers records que tinc del terratrèmol en el meu pais del Sud són les dones que sortien al carrer, es mesaven els cabells i es donaven cops al pit cridant:
Misericòrdia Senyor
M'espantaven més que el seisme. Aquests crits em van acompanyar durant tots els meus malsons infantils.
Després amb els anys he arribat a pensar que demanar Misericòrdia als Deus, a la Natura, és una blasfèmia, un despropòsit.
Els Deus, la Natura, ens han donat aquesta Casa, aquesta Terra per a viure, per a comprendre-la com és, per a preparar-nos i soportar la seva ira i per agraïr els seus fruïts.
La Natura avisa amb temps, hi ha signes en la terra, en el mar, en l'aire, en els ocells, en els animals que murmuren que vindrà el seisme, ens cal aprendre a llegir-los i preparar-nos.
El seisme és la totalitat donat que es mou el que pensavem era innamobible, el que és etern.
I ens deixa orfes del tot.
Aleshores sempre m'ha despertat tant la curiositat, com la necessitat de tenir respostes, de conéixer que fan altres pobles, altres cultures allunyades a la meva.
Qué fan els islandesos que viuen damunt una terra que està sempre en moviment i transformació?
I sobre tot aprendre japonés.
He llegit (si m'equivoco ells em corretgiran)
que damunt la desgràcia la gent japonesa no demostra el seu dolor
No, perque no el senti
No, perque no pateixi
No, perque no estigui estripada per dintre
Sinó
perquè mostrar dolor pot augmentar el dolor de l'altre
Aquest acte d'altruïsme a mi em commou
De la poesia es diu que serveix per a ordenar el món.
Per fer-lo més comprensible.
L'Art ens serveix per fixar el món
Detenir-lo en l'espai i en el temps.
En una mil·lèssima de segon.
Tot.
Un paisatge es fa etern, no canviarà mai més
Un somriure és per a tots els temps.
Una mirada per a tots
Un crit que no calla mai.
Una denúncia que va encara més enllà del moment
Un moment d'alegria per a sempre més.
L'art detura el món i ens el posa a les nostres mans, al nostre abast.
L'art ens reconforta davant el que no entenem o el que ens supera
Una de les últimes obres de Goya feta al seu exil·li definitiu a Burdeus als 82 anys, és el dibuix d'un ancià amb una llarga barba blanca i amb bastó. A sota hi ha una inscripció que diu: Aun aprendo.
És veritat, encara estem aprenent
SANTUARI D'ISE
El temple Shinto d'ISE
reneix cada vint anys
de si mateix
Cada vint anys
torna a néixer exactament igual
com va morir
des de l'any quart AC
Cada vint anys
el poble Shinto
creu que la Natura
mort i torna a néixer
cada vint anys.
Si al ganivet
que estàs usant
per tallar el pà
de cada dia
l'hi has canviat
varies vegades
el manec i la fulla
és encara
el mateix ganivet?
Per al poble Shinto
vuit milions de deitats
vetllen per la Natura
el seu alè
ho impregna tot
Tot és sagrat
res és prosaïc
No sé bé
si és la serp
que neda a l'aigua
o l'aigua que dibuixa
la serp.
Si gairebé no puc caminar
i no tinc forces
per aixecar-me
per damunt del mur
i ja no veig
més enllà de la nostra porta
Encara soc el mateix d'ahir?
La serp canvia de pell
cada any
Les nostres cèl·lules
es renoven cada set anys
El temple d'ISE
es reconstrueix cada vint anys
La Terra es renova
en cada seisme.
Moltes gràcies
una vegada més a Mari
per portar la seva obra a La Cerverina d'Art
i a tots vosaltres per la vostra assistència i amistat.
21 de setembre 2012
31 d’agost 2012
21 d’agost 2012
Si tenim
un pa i una nina
ja podem viure
Estimats
Benvinguts tots
Una vegada més
a La Cerverina d'Art
Benvingudes Victòria i Maria
a aquesta casa
que espero sigui
a partir d'ara
també casa vostra
Ara quan hem fet
la corba d'aquesta
disetena temporada
I
quan ens apropem més
als vint que als deu anys
de La Cerverina d'Art
Encara tenim somnis
que ens queden
per complir
Ara quan els temps
ens creiden “perill, perill”
i les alarmes
no deixen d'udolar
és l'hora de recordar
la dita mallorquina que diu:
El que resisteix guanya.
Nosaltres, els del teatre de l'art
som i serem resistens.
Hem resistit
a la indiferència i a l'afalac
a l'aplaudiment i a la censura
a la benedicció i a la persecució
a l'exaltació i a la lapidació
hem resistit
fins i tot
a la nostra pròpia desil·lució
i encara som aquí.
Per què?
Solament perquè
algú ha de fer-ho
algú ha de servir bellesa
per a pal·liar la sed
de qui camina.
Encara ens queden somnis
per a acomplir
Voldriem posar-li rodes
a La Cerverina d'Art
I
treure-la a caminar
pels camins d'Europa
i anar
a Ciutats com aquesta
a la recerca
d'un pais interior
que són on néixen
les ciutats enyorades
i
per què no
posar-li rodes
de veritat
i
anar pels pobles
de La Segarra
mostrant
les obres
que hem seleccionat
per a vosaltres
Per tant
estic molt cofoi
de tenir la Victòria i la Maria
a casa nostra
perquè
és una manera
de tornar a començar
a caminar
i anar a mirar
d'altres horitzons
i d'altres postes de sol
Estimats
en aquests
moments foscos
és l'hora
de tornar a alçar
les virolades banderes
de l'art
per a ser
cada vegada
més
nosaltres
Pa i nines
Pa i nines
Pa i nines
Salud
I
Benvinguts
una vegada més
Xago Serrano,
La Cerverina d'Art.
14 d’agost 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
