Cuatro artistas de Manacor exponen su obra en Cervera.

Article publicat a La Mañana, 29 de juny de 2011.

Parada solidària de La Cerverina d'Art amb les víctimes del Japó.

Article a La Veu de La Segarra, 24 de juny de 2011.

El vino y el arte leridanos, solidarios con Japón.

Article publicat a La Mañana, 18 de juny de 2011

Solidaritat amb el Japó

Des de dues temporades enrere La Cerverina d’Art ha fet exposicions d’artistes japonesos tant residents al país com procedents del Japó. Els seus valors humans i la gran qualitat tècnica i artística ens ha meravellat. Alguns d’aquests artistes han patit de forma directa les conseqüències de la catàstrofe que ha assolat el seu país. Terratrèmols, tsunamis i la rapinya humana expressada en l’accident de les centrals nuclears han portat la desgràcia a la seva terra.

Des de la galeria no podíem quedar-nos mirant sense fer res i cada divendres dia de mercat posarem una parada solidària amb els damnificats del Japó fins al final de la temporada. Des del 20 d’agost fins al 15 de setembre tindrem l’exposició de l’artista japonès Hiroomi Ito.


Senbazuru.

Una antiga llegenda japonesa diu que qualsevol que faci mil grues de paper rebrà un desig de part d’una grua, com una vida llarga o la recuperació d’una malaltia. Nosaltres volem que tornin a florir els cirerers al país oriental.

Victor Ramírez,

Noticia del suplement del Segre Urgell-Segarra del
03/06/2011

Inaugurada la nova exposició de Víctor Ramírez

Víctor Ramírez a la Cerverina.

Víctor Ramírez presenta "Territoris transitats".

Benvolguts,

dissabte 21 de maig va tenir lloc la inauguració de l'exposició de l'artista xilè-català VÍCTOR RAMÍREZ "Territoris transitats".

La mostra consta de dues parts, en la primera sala es troben quatre obres de mitjana i gran grandària, són peces treballades damunt tela i mostren el concepte d'horitzons i paisatge imaginari de l'artista. La tècnica pictòrica és la mixta, perquè en Víctor treballa amb una base d'acrílic blanc a la que va agregant pigments i serradures metàl·liques, ferro, grafit, coure..., confeccionant el seu propi material expressiu.

Les veladures que en la pintura clàssica s'obtenen passant el pinzell de pel tou amb pintura diluïda de forma repetitiva damunt la tela, ell les obté amb successius banys de color i amb diferent grau de dissolució.

A la sala posterior o rerebotiga, es troben una sèrie de pintures damunt paper amb la mateixa tècnica. Al fons hi ha un gran dibuix fet amb carbonet i llapis de grafit damunt blanc i a l'altra pared una sèrie de petites pintures damunt tela que l'autor considera que són paisatges.

La mostra s'acaba amb un monotip (obra única feta amb la tècnica del gravat).


L'exposició romandrà oberta fins 19 de juny d'enguany.

Horari: mati de 11 a 14 h.
tarda de 18 a 21 h.
Tancat dimarts tot el dia i diumenges i festius a la tarda.

Ens plaurà vingueu a visitar-la.

Cordialment

Pilar i Xago
La Cerverina d'Art

Víctor Ramírez presenta "Territoris transitats".

Algunes imatges del dia de la inauguració.
Moltes gràcies a tots aquells que van acompanyar-nos aquell dia.

TERRITORIS TRANSITATS / TERRITORIOS TRANSITADOS

Exposició de Víctor Ramírez

TERRITORIS TRANSITATS. TERRITORIOS TRANSITADOS
Inauguració el dissabte 21 de Maig a les 19h.

Romandrà oberta del 21 de maig al 17 de juny

Text: Víctor Ramírez
Vídeo: Mateo Ramírez

La Cerverina d'Art abre las puertas a Víctor Ramírez.

La subversión parece ser su sino y su obra así lo atestigua. Víctor Ramírez (Chillán Viejo, Chile, 1950) nació para vivir tiempos convulsos. Justo al terminar sus estudios en pintura y artes gráficas en la Universidad de Chile, el país se vio azotado por el golpe de Estado que instauraría la dictadura militar comandada por Pinochet, derrocando la democracia y, a su vez, el Gobierno de la Unidad Popular de Salvador Allende. Estos acontecimientos trajeron a Víctor Ramírez a huir de su país natal y lo condujo a Europa, donde creció como artista y lo lanzó al éxito en España, Bélgica, Alemania, Chile y México.
Sus trazos se componen del amplio abanico de experiencias que han estructurado el personaje de Víctor Ramírez. La velocidad plasmada en pinceladas rectas y rígidas que pasan a prisa por el lienzo, recuerdan a veces la fuerza del inicio de la dictadura así como los trazos curvos y ágiles evocan la fuerza de la pasión de quien ama sin control. En un análisis genérico de su obra debe ser destacado el cromatismo: El rojo con el negro como dolor, o quizás del deseo en el secreto; el amarillo del contacto, el cambio; el blanco de la identidad, la comunicación y las palabras… Cada obra tiene su cromatismo propio, de este modo el mismo espectador edifica su propia poesía. La obra de este artista chileno induce el diálogo del individuo con el espacio, la memoria individual y la colectiva.
La obra de Víctor Ramírez está íntimamente ligada a las palabras y la poesía. Ha trabajado en más de cincuenta libros de bibliófilo. I de esta mezcla, paulatinamente, sus obras han ido adoptando mayor lenguaje poético en sus composiciones hasta llegar a la composición multidisciplinar donde confluyen la pintura y la poesía, a modo de palabras, en una misma pieza.
Al ver la obra del artista uno imagina un personaje de cinésica nerviosa, eléctrica, casi hiperquinético, pero Víctor Ramírez es una persona de aspecto elegante, de gesto amable y pausado y de sonrisa cómoda. Se diría que la antítesis de lo que aparentan sus trabajos.
Territoris transitats, la próxima exposición de Víctor Ramírez, será inaugurada en la galería de arte de la Calle Mayor de Cervera, en Lleida, La Cerverina d’Art. El acto tendrá lugar el próximo sábado 21 de mayo a las 19 horas. Esta nueva colección de obras muestra un itinerario por lugares escondidos en la memoria donde se entremezclan trazos en el horizonte, del paisaje y las palabras de la poesía que lo definen.

La Cerverina d'Art obre les portes a Víctor Ramírez.

La subversió sembla ser el seu destí i la seva obra així ho demostra. Víctor Ramírez (Chillán Viejo, Chile, 1950) va néixer per a viure temps convulsos. A l’acabar els seus estudis de pintura i arts grafiques a la Universitat de Xile, el país es va veure sacsejat pel cop d’estat que instauraría la dictadura militar comandada per Pinochet, derrocant la democracia i, alhora, el Govern de la Unidad Popoular de Salvador Allende. Aquests esdeveniments van dur a Víctor Ramírez a fugir del seu país natal i el van conduïr a Europa, on va créixer com a artistas i el va llençar a l’èxit a Espanya, Bèlgica, Alemanya, Xile i Mèxic.
Els seus traços es composen de l’ampli ventall d’experiencies que han estructurat el personatge de Víctor Ramírez. La velocitat plasmada en pinzellades rectes i rígides que passen depressa pel llenç, recorden de vegades la força de l’inici de la dictadura xilena així com els traços curvilinis i àgils evoquen la força de la passió de qui estima sense control. En una anàlisi genèric de la seva obra ha de ser destacat el cromatisme: El roig amb el negre com a dolor, o potser del desig en el secret; el groc del contacte, el canvi; el blanc de la identitat, la comunicación i les paraules… Cada obra disposa del seu cromatisme singular, d’aquesta manera el propi espectador edifica la seva propia poesía. L’obra d’aquest artista xilà indueix el diàleg de l’individu amb l’espai, la memoria individual i la col•lectiva.
La obra de Víctor Ramírez està intimament lligada a les paraules i la poesia. Ha treballat en més de cinquanta llibres de bibliòfil. I d’aquesta mescla, gradualment, les seves obres han anat adoptant major llenguatge poètic en les seves composicions fins a arribar a la composició multidisciplinar on conflueixen la pintura i la poesía, en forma de paraules, en una mateixa peça.
Al veure l’obra de l’artista hom imagina un personatge de cinésica nerviosa, eléctrica, quasibé hiperquinètic, però Víctor Ramírez és una persona d’aspecte elegant, de gest amable i pausat i de somriure còmode. Es diría que és l’antítesi d’allò que aparenten els seus treballs.
Territoris transitats, la propera exposició de Víctor Ramírez, será inaugurada a la galería d’art del Carrer Major de Cervera, a Lleida, La Cerverina d’Art. L’acte tindrà lloc el proper dissabte 21 de maig a les 19 hores. Aquesta nova col•lecció d’obres mostren un itinerari per llocs ocults en la memoria on s’entrellacen traços a l’horitzó del paisatge i les paraules de la poesía que el defineixen.

Queralt Antú a La Cerverina d'Art: Segarra Actualitat

L'exposició de Queralt Antú vista per la premsa.
Article publicat a Segarra Actualitat.

Queralt Antú Serrano ha obert la nova temporada de La Cerverina d’Art

Queralt Antú presenta a La Cerverina d’Art una exposició on la cal•ligrafia i la tipografía juguen amb l’espai i les paraules del filòsof francòfon Jean-Jeacques Rousseau.

El mateix Rousseu digué que l’home que més ha viscut no és aquell que més anys ha complert, sinó aquell que més ha experimentat la vida. Queralt Antú, tot i la jove edat, ja ha ofert tres exposicions a la galería segarrenca, una de les primeres, compartint espai amb el cineasta Bigas Luna. En la seva trajectòria profesional l’artista barcelonina ha desenvolupat diferents artss com la cal•ligrafia, la pintura, el disseny gràfic, el cinema, la poesía, etcétera. Per tant, som davant d’un paradigma, el paradigma d’aquell qui gaudeix i viu gaudint de la seva labor doncs desenvolupa allò que més li plau: la creació artística. A més a més, ha rebut divereses condecoracions per aquesta feina i ha estat cridada per diferents universitats on ha exercit la docència en algunes d’aquestes especialitats, especialment aquelles que directament es relacionen amb el disseny gràfic i la cal•ligrafia. Alhora, Queralt Antú ha publicat “Todo sobre la caligrafía” (Parramón, 2008), un llibre on el lector pot endinsar-se en la cal•ligrafia: la seva historia,la seva evolució, la seva técnica, … .

La consciencia és la veu de l’ànima, les passions són la veu del cos, Jean-Jeacques Rousseau.

L’exposició Rousseau, l’home salvatge viu a cavall entre el joc amb l’espai de la tipografia i el joc amb el traç de la cal•ligrafia i les paraules del filòsof. Així Queralt, emulant-lo, viu amb passió aquests instant de trobada entre diferents esferes: les paraules i els sentit de les mateixes.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Veu de La Segarra.

La Veu de La Segarra, 29 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Vanguardia.

La Vanguardia, 23 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Premsa.

Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.


Nota al Diari Segre. 22 d'abril de 2011.


Nota a La Veu de la Segarra. 22 d'abril de 2011.


Nota a La Veu de la Segarra. 15 d'abril de 2011.



Nota a La Vanguardia. 23 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: Segre.

Nota al Diari Segre, 22 d'abril de 2011.

La Cerverina d'Art obre la nova temporada amb Queralt Antú Serrano: La Veu de La Segarra.

Nota a La Veu de la Segarra, 22 d'abril de 2011.

Inauguració de la nova temporada 2011.

Benvolguts amics/gues i companys/es,

La Cerverina d'Art té el gust d'anunciar que torna a obrir les seves portes en motiu de l'inici d'aquesta nova temporada 2011.

Enguany, la primera exposició serà "ROUSSEAU, L'homme sauvage" de Queralt Antú, en una demostració de destresa en l'ús, combinació i diàleg entre la cal·ligrafia i la tipografia. La dissenyadora, realitzadora publicitària i llicenciada en filosofia, Queralt Antú fà dialogar i debatre les diferents elements, anteriorment esmentats, amb l'obra de Jean-Jacques Rousseau, que alhora arriba al visitant, mitjaçant la lectura de l'obra artística així com el text que s'hi plasma.

Per la seva temàtica evidentment literària aquesta exposició serà inaugurada el dia de Sant Jordi, el proper dissabte 23 d'abril de 2011 a les 19 hores.

Us hi esperem!

La Cerverina d'Art.

Arnau Alemany escriu sobre els 15 anys de La Cerverina d'Art.

Open publication - Free publishing - More el campanar

Seny Major // No. 7 // Febrer 2011.

Open publication - Free publishing - More segarra

Dossier 15 anys de La Cerverina d'Art a Segarra Actualitat.

Open publication - Free publishing - More 15 anys

Dossier 15 anys de LA CERVERINA D'ART, revista Segarra Actualitat, número 171, febrer 2011.

Montaditos d'Art, Jaume Moya

Montaditos d'art, un article de Jaume Moya a la Veu de la Segarra.

Festa Major d'Hivern: La Veu de La Segarra.

Article publicat a La Veu de la Segarra, 18 de febrer de 2011.

Locució de Xago Serrano a El Campanar.

Instruccions d’ús.

Estimats

Com un llibre antic i ben escrit aquesta participació ha de començar pels agraïments:

Agraïr a totes i cadascuna de les persones que han fet possible aquest acte entranyable i inoblidable per a nosaltres.

Agraïr a tots els que han tingut a bé, visitar La Cerverina d’Art en qualsevol de les seves activitats.

Agraïr a tothom que hagi confiat en nosaltres per a adquirir una obra d’art, esperem que aquesta compra enriqueixi les vostres vides perquè introduïr art a la nostra llar és introduïr bellesa al nostre esperit.

Agraïr a tots aquells que ens han acompanyat, donat suport i alè en aquesta ja important singladura, als que estan i als que ens han deixat (en especial recordo a una persona que a cada inauguració estava minuts abans de les set de la tarda davant la porta i si ens enraderíem ens renyia afectuosament).

Agraïr als artistes que ens han permès exposar les seves creacions a les parets de La Cerverina d’Art, tenim l’obligació de dir que tots, tots ens han deixat les seves obres sense demanar cap estipendi previ. Pot ser que aquesta sigui l’última activitat comercial que es basa en la confiança mútua i en l’encaixada de mans per a tancar una operació.

També dir i recordar que sense visitants i compradors i sense artistes, que cada vegada són més els que volen exposar, La Cerverina d’Art hauria tingut una curta trajectòria.

Moltes, moltes gràcies.


Capítol Primer. Aquesta és la història d’una porta.

És veritat!
I aquesta mostra és prova d’aixó, és molt probable que si aquesta porta no existís tampoc hi hauria La Cerverina d’Art.

Neruda deia que ell construïa les seves cases a partir d’una porta, nosaltres hem fet La Cerverina d’Art per donar-li sentit a aquesta porta.

Les portes són per a entrar i per a deixar entrar, entrar a un espai protegit de les inclemències del temps i dels Temps Foscos.

Quan tot ens és advers i quan pensem que la insània humana no té límits, ens queda l’art, l’obra d’art.

L’art ens pot guarir l’esperit de la desesperació davant la realitat, ens dóna l’empenta per a seguir caminant i el consol quan la vida s’apaga.

Qui no s’ha sentit traspassat a un altra dimensió, a un altre estat, quan el mossèn té la gentilesa d’obrir-nos les portes de Santa Maria al capvespre i l’aire de l’església es tenyeix del color dels vitralls?
Aleshores ens sentim nets i recomfortats

Nosaltres tenim la creença que l’art cura.
Que l’art guareix.
Que l’art ens fa millors.
Que l’art ens allibera.

Els artistes són aquesta estranya gent que es dedica a crear bellesa, la cerquen en coses molt rares i, de vegades, banals:
en unes sabates velles
en benzineres abandonades
en tolls d’aigua enmig de camins de terra
en una pipa que no és una pipa
en els petits còdols que deixen les aigües quan es retiren.

Els artistes veuen coses que nosaltres no veiem.

(Permeteu-me explicar-vos una petita o gran història de Cervera.
Quan Josep Maria Subirachs feia i erigia el Monument a la Generalitat que tenim ací, estava enamorat d’una companya de feina de la Pilar (Pilar Porredon) i meva. Les seves inicials (MF) estan escampades i posades en llocs clau del monument. Per tant, aquest monument grandiós i cerimonial duu en el seu interior una petita o gran història d’amor)





Com sabeu aquest monument té una entrada, una porta i un passadís que s’obre cap a l’escultura i a una lectura.

Per a l’escultor un dels llocs més formosos de la ciutat es troba o es trobava a l’esquena de la porta d’entrada al monument:
El mur de gastades pedres del jardí de la Casa Caritat.

Les pedres erosionades, estranyament simètriques, les seves ombres que canvien segons la llum dels dies i segons els diferents moments del dia encisaven a Subirachs i no només s’extasiava mirant-lo sinó que també l’acaronava amb les mans quan ningú el veia.


Segon capítol. Sense Cervera no hi hauria La Cerverina.

Les ciutats, a mida que les mirem, es van fent invisibles als nostres ulls, una boirina espessa les va desfent així com les escultures urbanes que, de cop, desapareixen a la nostra mirada.

És per això que Alexander Calder o César Manrique creen les seves escultures mòbils que sempre estan canviant segons el vent, són sempre les mateixes, però sempre diferents. Les fan així per a que no desapareguin com les escultures que romanen fixes o com desapareixen les pròpies ciutats.

Aleshores, arriba un viatger, un artista, i ens diu mireu com la llum cau sobre aquest mur creant un joc d’ombres xineses i nosaltres diem: És veritat!

I ens diuen, mireu com el Carrer Major es trenca en mil perspectives, perquè el carrer Major no és una línia, no és un carrer traçat amb tiralínies, les cases entren i surten i el carrer fa revolts i més revolts, i les perspectives canvien si ens posem a un costat o a l’altre.

I ens diuen, mireu com els carrers es perden, al final, als camps de cereals i que moltes de les perspectives ciutadanes es perden entre les pujades dels propers turons.

I el viatger ens diu, el vostre paisatge canvia constantment, ara és groc, demà marró i després verd clar que s’anirà fent maragda i un altra vegada groc. És un paisatge humanitzat, profundament humanitzat –està fet per l’home per a bé o per a mal– com una obra d’art que també està feta per la mà de l’home.

Aquesta ciutat és traïdora.

Amagada al Coll de les Sabines, és una sirena que encisa al visitant amb el seus cants.

És una ciutat que te la duus posada allà on vagis.

Diuen els urbanistes que la ciutat és la més gran obra d’art, ha estat creada per l’home per als homes, que està feta de temps, d’història és el sediment del treball i la imaginació de les generacions que ens han precedit. La ciutat és de tots i dels que vindràn.

Si no estiméssim aquesta ciutat, de vegades bruta i deixada, però sempre daurada sota el sol de la Segarra, no hi hauria La Cerverina d’Art.

Ciutadans

La Cerverina d’Art ens ha fet rics.

No en diners, ni en grans propietats, sino en amistats i estimació (aquest acte n’és testimoni).

El comerç cultural NO fa grans negocis, a menys que parlem dels grans especuladors de l’art o de les grans cases de subhastes on es parla de milions i milions d’euros, però mai d’artistes.

El comerç que apropa la cultura a la gent, és la petita llibreria que té dues prestatgeries, una amb les novetats i l’altre amb llibres de segona mà, un lloc on fullegar les noves compres. I algú que et coneix i et recomana l’última lectura.

Nosaltres volíem una galeria que fos com una tassa de tè d’aquelles vaixelles d’abans, de porcellana blanca amb una banda blava. Blanca per a que es donés importància a l’obra exposada i el blau, color modernista d’aquells temps en que no teníem por als colors.

Una tassa de tè que es beu lentament a les tardes, el tè és una beguda suau que entra a poc a poc als sentits, primer el subtil gust, després l’aroma i després la sensació reconfortant.

Aleshores per què obrir un comerç cultural?

Recordem que quan vam obrir la Galeria, no ens recomanaven una tenda de roba, les recomanacions eren que obríssim un local de frankfurts.

Era una mica estrany, però les recomanacions eren un frankfurt. Potser al 95 a la gent li agradés molt el frankfurt o hi havia una gran admiració vers allò germànic… No ho sabem.

El problema era que no sabíem fer frankfurts i, a més a més, NO ens agraden gaire.

Pilar (Pilar Porredon) i jo, ens considerem per damunt de tot, ciutadans, i hem intentat transmetre aquesta idea al nostres fills.

Ser ciutadans implica tenir drets i obligacions; nosaltres ens sentim responsables i solidaris dels nostres veïns. No ens sentim responsables davant els grans pares de la pàtria, ni dels grans esdeveniments de la Història, ens sentim responsables del veïns del nostre carrer, del nostre barri, de la nostra ciutat.

I ens sentim part i volem ser solidaris amb ells. I ser solidaris ho entenem com el caminar al costat de la nostra gent, no davant ni darrera, sinó al costat.

L’art fa molt de temps que s’ha democratitzat, que s’ha fet ciutadà, ja no està solament en les cases dels grans senyors, ni solamant en les col·leccions dels bancs.

Fa molt de temps que ha sortit a caminar; des dels grans muralistes mexicans que portaren la història del seus pobles a les parets per a que tots la poguéssin veure i llegir, als grafitters actuals que preténen fer la ciutat més amable i més conscient de si mateixa.

Des del Renaixement que els pintors estan fent gravats de les seves obres per a arribar a un públic més gran, més ampli.

Tenim dret com a ciutadans a la bellesa, no som només consumidors i un número a les estadístiques. Som persones, necessitem la bellesa que l’art ens dóna. L’hauríem d’exigir en l’edilícia, en l’arquitectura de les nostres ciutats, en les escultures que s’alcen – per a que no siguin només del militar amb el sabre –, en l’ajardinament dels nostres barris. Som persones, som ciutadans…

La Cerverina d’Art ens ha fet rics gràcies a vosaltres.



Cloenda.

Quinze llambordes
sobrevolen el carrer Major
Quinze llambordes bombardegen
Margarides de paper
Confetti i bombolles de sabó
Quinze llambordes
Amb la rosada de la primavera
Amb el calor daurat de l’estiu
Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major
Trencant la son
De la ciutat
Amb un bombardeig
De llum i color

Llambordes lluentes
Pulides per mil curses
Per mil encàrrecs
Per mil il·lusions
De la vella ciutat

Quinze llambordes
Sobrevolen el carrer Major

Quinze llambordes
Estan tocant
A
Festa Major


Estimats, volem acabar
Amb un regal per a tots vosaltres
Amb la que nosaltres creiem
És la millor cançó d’agraïment.

Comença a escoltar-se la cançó "Gracias a la vida" de Violeta Parra interpretada per la cantant xilena Andrea Andreu.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

Xago Serrano parla davant els assistents de la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major, bombardejant margarides de paper".


La Cerverina d'Art va ser convidada per la cafeteria, i ja centre cultural, El Campanar amb motiu del quinzè aniversari de la galeria segarrenca. Amb molt de gust la Cerverina presentà la conferència "Quinze llambordes sobrevolen el Carrer Major" a càrrec de Santiago (Xago) Serrano, alma mater del projecte La Cerverina d'Art.

En Xago va repassar quinze anys d'història de la galeria, any a any, i va destacar la vàlua del suport que ha rebut de la ciutadania de Cervera i La Segarra que ha permès que artistes de nomenada dins i fora de Catalunya s'interessin per aquest petit racó que Cervera guarda per a ells.

Alhora en Xago va destacar la molt necessària i ineludible feina de Pilar Porredon –dona de'n Xago i directora adjunta de la galeria– en la seva labor inesgotable en la difusió i promoció de la galeria i en la seva tasca de relacions amb els diferents artistes.

Al final de l'acte, la intèrpret xilena Andrea Andreu interpretà l'emotiu tema "Gracias a la vida" de la també andina Violeta Parra.

Per tot plegat, moltes gràcies a tothom –dins i fora– de la galeria.

Molt agraïts,


La Cerverina d'Art.


Andrea Andreu interpretà Gracias a la vida de Violeta Parra.

Fem poble: La nostra gent (El campanar).

Conferència de LA CERVERINA D'ART a El Campanar, Cervera, Lleida.

El Campanar homenatja La Cerverina d'Art.

AGRAÏMENTS

Diuen que “de vegades els somnis es fan realitat”. Val la pena somniar, perquè quan un somni es fa realitat. ÉS FANTÀSTIC!

Volem donar gràcies infinites a tots els que heu fet possible que LA CERVERINA D’ART arribés a ser el nostre somni i que aquest somni es mantingués en peu durant 15 anys. Sense vosaltres, els fidels amics que cada temporada ens heu acompanyat amb la vostra presència, en les diferents mostres d’art que han vestit les parets de la galeria, ben segur, que no hauria estat possible. GRÀCIES!

Volem donar les gràcies als qui, a més a més, heu fet ressò de la nostra activitat, ja sigui a través de les diferents publicacions periòdiques de la nostra comarca o ciutat, amb la crítica assenyada i immillorable dels especialistes en art, als docents, professors d’art i disseny dels diferents instituts que sovint heu vingut amb els vostres alumnes o els heu adreçat avisitar una determinada exposició, o per què no?, amb la simple i valuosa comunicació entre els visitants. GRÀCIES!

Finalment i d’una manera especial volem donar les gràcies més sinceres iprofundes a Carme Bonet i al seu cercle, bona amiga que, amb la seva inquietud per tot el que fa referència a la nostra ciutat, ha estat capaç d’organitzar aquesta meravellosa FESTA SORPRESA, que s’ha fet realitat perquè vosaltres, els amics de l’art, la fotografia, l’artesania, la poesia o la música, heu donat una resposta entusiasta a la seva invitació. GRÀCIES!

No volem oblidar-nos de les persones que, des del començament d’aquesta fantàstica aventura, ens varen donar ànims i van felicitar la nostra iniciativa i que ara, malauradament, no són entre nosaltres, GRÀCIES!

Mai no haguéssim pogut imaginar-nos una vivència semblant. La veritat és que ha estat per a nosaltres un GRAN SOMNI, no somniat. Tanmateix, volem dir-vos que Sí que ha despertat en nosaltres, més enllà de l’emoció viscuda, les ganes i l’energia suficient per a continuar endavant amb el nostre somni “.

La Cerverina d’Art.

La Cerverina d'Art és convidada a El Campanar.

Felicitacions amicals.

Familia:
Lo vuestro en Cervera es digno de admirar.
Espero que os vaya muy bien todo lo que estáis organizando.

Aupa y zorionak!
Osasuna!

Blanquipaco

////////////////////////////////////////////////////////////

Que vagi molt bé demà,
la commemoració dels primers 15 anys de La Cerverina D'art,
a "El Campanar".

Felicitacions!!!! i abraçades.
Rosa Fabregat.

////////////////////////////////////////////////////////////


Felicitació a càrrec de … Pedrós.
Moltes gràcies amics!

"El campanar" homenatja LA CERVERINA D'ART.

Moltes gràcies.

15 anys de La Cerverina d'Art a la premsa.

Escrit per Xavier Santesmasses i publicat al Diari Segre, 24 de desembre de 2010.


Escrit per Oriol L. Serrano i publicat a La Veu de la Segarra, 31 de desembre de 2010.


Escrit per Oriol L. Serrano i publicat al Diari Segre, 31 de desembre de 2010.

Bones festes i bon any a tothom.

Fa quinze anys, La Cerverina d’Art, la galeria del Carrer Major de Cervera, obria les seves portes procurant apropar l’art i les arts plàstiques a la ciutadania cerverina. Es mirava d’oferir noves lectures del paisatge segarrenc, un nou retrat de les sàvies pedres que expliquen la història de la comarca i, en part, de tot un país. Es presentaven mirades llunyanes – del racons més llunyans dels mars, dels oceans, d’orient i del Nou Món – i de noms consagrats d’aquesta terra.

La Cerverina d’Art naixia d’un somni, on una família s’unia amb el fi de veure’s part de l’art treballant amb ell, per a ell, difonent-lo i defensant-lo. Aquest projecte es materialitzaria a Cervera, la ubicació idònia, confluència de múltiples estils artístics i arquitectònics, com el Romànic, el Gòtic, el Barroc, el Modernisme, l’Art Déco o l’art contemporani. I, sense oblidar, un pictòric teló de fons, el paisatge estival de milions de pinzells daurats deixant-se endur per l’atzar del vent, o el gebre que es deixa anar pels vidres i les fulles després d’una gèlida nit hivernal.

Entre les diferents meravelles cerverines, en destacava el Carrer Major. Aquest carrer; que de primer antuvi era ple de vida, color i moviment i vibrava al so de les llambordes picapedreres; ara romania, en aquell mil nou-cents noranta-cinc, moix, musti i tímid. Lluny de l’apressada i atrafegada història que s’atresora a les llindes i ampits de portes i finestres i als balcons de pedra del carrer.

Al número cent cinc hi havia hagut una barberia amb una portalada modernista imponent que s’havia apagat com una nit d’hivern, com havia passat en d’altres façanes veïnes, i ara era aquella fusta erma i vella i que callava davant del pas del anys. Aquella barberia va acollir el somni de la galeria La Cerverina d’Art.

Les barberies i les perruqueries són espais on s’acostumen a explicar històries curioses – d’aquestes, moltes seran oblidades però d’altres seran novel·lades i algunes seran pel·lícules ja clàssiques avui en dia – mentre s’embelleix allò quotidià: els cabells, la barba, el bigoti, les ungles, un mateix. Hom entra a la barberia i demana que li tallin els cabells; que s’hi apliqui una loció que els faci lluir; compara el seu tallat amb el de les revistes que té a l’abast de la mà; comenta la llargada dels seus cabells, els del presentador de les notícies i el pèl de la barba, del nas i les orelles; comenta la política local, el gol del jove davanter de la cantera del Barça i el color de la façana de ca l’espardenyer. Més tard, un altre client comenta la nit amb la dona i un altre explica la pena de la esposa i, un tercer, que la recorda a diari, a cada hora. Un nou personatge entra a la sala i explica que un bòvid li ha caigut a la rasa i que vol les patilles més curtes.

A la Cerverina – nom comú adquirit al llarg dels anys atorgat pels propis visitants – s’han explicat milers d’històries. Algunes narracions eren llunyanes: de vestits exòtics i ulls allargassats, de pells fosques i paisatges onírics; d’altres explicaven vides ignotes de mons interiors o vides recognoscibles en mons exteriors. Hem vist edificis que s’empassaven cotxes arbres i avions, màquines que engolien pedres col·locades com un trencaclosques. S’han relatat històries que no hem entès, però ens han agradat. Algunes ens han fet ballar – a ritme de bossanova, de jazz o al compàs suau d’una flauta travessera, un violoncel, un violí o una guitarra clàssica –. En tot aquest temps s’han donat bones i alegres notícies, tanmateix, malauradament, també hi hagut espai per a les tristes o no tan bones.

I encara som aquí, la galeria encara és d’art i és cerverina. Diuen que el “fracàs només demostra que el desig no va ser prou intens”[1]. La Cerverina d’Art ha clos el seu quinzè any de vida i el nostre desig, que és prou intens, és dir-vos, com es diu a diari centenars de cops a perruqueries i barberies: fins a la propera.

[1] LECONTE, Patrice, “Le mari de la coiffeuse”, 35mm, França, 1990.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Algunes de les obres d'Akihito Asano exposades a La Cerverina d'Art.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Article a La Veu de La Segarra, 10 de de 2010.

Akihito Asano a La Cerverina d'Art

Article al Diari Segre, 10 de setembre de 2010.